"Per un sí o per un no" de Nathalie Sarraute

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us convidem a escoltar un guió concebut originalment com a peça radiofònica el 1981; publicada el 1982 i estrenada al teatre el 1986. Parlem de «Per un sí o per un no», una de les seves obres més representades de Nathalie Sarraute.

Abans d’endinsar-nos en aquesta història, val la pena conèixer la mirada de qui l’ha escrita. Nathalie Sarraute va ser una de les veus més singulars del teatre i la narrativa del segle XX. Nascuda a Rússia l’any 1900 i establerta a França des de ben petita, va créixer entre llengües, cultures i sensibilitats diferents. Potser per això, tota la seva obra gira al voltant d’allò que s’escapa, d’allò que no es diu del tot, però que ho condiciona tot.

Sarraute és una de les figures clau del que es va anomenar el «nouveau roman», un moviment literari que trenca amb les formes tradicionals de narrar. Però més enllà d’etiquetes, el que realment la defineix és la seva obsessió per captar els moviments interns de les persones: aquells petits impulsos, gairebé imperceptibles, que apareixen en una conversa, en un gest o en una paraula dita amb un cert to.

Ella mateixa els anomenava “tropismes”: reaccions íntimes, gairebé invisibles, que sorgeixen dins nostre abans que les puguem controlar o explicar. I és precisament això el que trobem en les seves obres: personatges que parlen, sí, però sobretot que es revelen sense voler, que deixen entreveure tensions, recels, inseguretats o ferides que ni ells mateixos saben anomenar.

El seu teatre no necessita grans escenografies ni accions espectaculars. N’hi ha prou amb la paraula —o amb el seu eco— per fer emergir conflictes profunds. A «Per un sí o per un no», Sarraute ens convida a observar com una relació pot esquerdar-se no per grans traïcions, sinó per detalls minúsculs: una pausa, un accent, una sospita.

Amb una escriptura precisa i incisiva, Nathalie Sarraute ens recorda que, sovint, allò més important no és el que diem, sinó tot allò que queda entre línies.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, amb les veus d’ Amadeu Aguado en Home Primer, Toni Garrich en l’Home Segon, Jordi Bernad en l’Home Tercer i Rosa Mª Aynés en la Dona. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs.

Acomodeu-vos i deixeu-vos seduir per les paraules i els silencis d’aquesta història.