Des del 1947 fins avui
1935
Els primers radioteatres a Radio Terrassa
Els orígens del radioteatre a la ciutat de Terrassa es remunten a l'any 1935, quan l'aleshores recentment nomenat president del Club de Ràdio Terrassa, Joan Paulís, impulsa una nova oferta radiofònica a l'emissora. Paulís, amb un fort caràcter catalanista, dóna prioritat a espais de caràcter informatiu i de parla catalana. Però a banda dels continguts informatius, impulsa un nou espai escènic teatral que es bateja amb el nom de Radioteatre català de Ràdio Terrassa, i n'encomana la direcció a Josep Gotsens, membre del Club de Radio Terrassa, que ja era director d'un grup teatral amateur a la ciutat. Gotsens reuneix un grup d'actors, entre els que figuraven veus com Ventura Camps, Lidia Matabosch, Josep Aragay, Antolina Boada o Joaquima Gotsens, per fer interpretacions de fragments d'obres de teatre, tant en llengua catalana com castellana, escollides per ell mateix. La durada d'aquesta iniciativa és, però, molt breu. Paulís deixà la presidència del Club de Radio Terrassa i poc després, la delicada situació política que viu el país i el posterior esclat de la Guerra Civil fan desaparèixer la filosofia establerta per Paulís.
1947
Joan Llenas crea la Compañia de Comedias de Radio Terrassa
L'inici del Quadre Escènic com a un grup estable no pot ésser considerat, però, fins un cop transcorregut el període de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. La cultura teatral torna a fer-se un lloc a les ones, i és el 1947, quan Joan Llenas i Bartoló, aleshores locutor de Ràdio Terrassa i gran afeccionat al teatre, reuneix un grup de veus per formar el primer Quadre Escènic estable de l'emissora. Això permet fer interpretacions de radioteatre a l'alçada de les que es feien a totes les emissores en aquella època. Aquest primer Quadre Escènic estable es bateja com a Compañia de Comedias de Radio Tarrassa i debuta el 15 de Juliol d'aquest mateix any amb l'obra "El ladrón".
1948
El radioteatre es consolida a la programació de Radio Terrassa
Posteriorment, li segueixen les representacions de molts altres títols, tant en castellà com en català, i es posen en antena, per exemple, "Cobardias", "El zapatero y el Rey", "Doña Clarines", "El nido ajeno", "La puntaire", "La corona d'espines", "Terra baixa", "L'hostal de la Glòria", entre d'altres. Totes aquestes representacions gaudeixen d'una molt bona acollida per part de l'audiència, que en aquells anys acostumava a reunir-se a l'entorn de l'únic aparell de ràdio que hi havia a casa per escoltar tot tipus de retransmissions. El radioteatre, però, n'era una de les més celebrades, i era un dels espais més escoltats a totes les emissores, com Radio Sabadell, Radio Barcelona, Radio Nacional de España, Radio España de Barcelona, i totes programaven radioteatre un dia diferent de la setmana, de manera que no coincidien entre elles i l'audiència era capaç d'alternar el seu seguiment i fidelitzar-se amb totes.
1950's
Un elenc de veus que guanya en nombre i qualitat
Entre els components d'aquesta època hi figuraven noms com Rosa Maria Martinez, Teresa Figueras, Elsa Campoy, Maria Teresa Padrós, Concepció Casanovas, Maria Teresa Vázquez, Paquita Rovira, Amparo Martí, Lidia Segués, Julia Morales, Micaela Pedrola, Maria Glòria Farrés, Juanita Palau, Odette Pinto, Josep Alemany, Josep Burgués, Ventura Riera, Jesús Colomer, Jordi Massaguer, Ramon Bravo, Joan Garrigó, Lluís Jordà, David Mir, Josep Armengol, Jordi Campà, Anselm Marcet, Gabriel Alonso, Guillermo Salceda, Rafael Peris, Salvador Llach, Albert Puig, i el mateix Llenas, entre d'altres que s'anaven incorporant i formant un grup no tan sols amb un alt nivell artístic, sinó, també, unit per una ferma amistat que s'anava enriquint dia a dia.
1950's
La fidelització dels oients
En aquells anys, totes les obres s'interpretaven en rigorós directe, ja que els mitjans d'enregistrament sonor eren encara absents. Això requeria una concentració i una atenció especials per part dels actors, ja que en cas d'error no era possible rectificar. La bona tasca de direcció duta a terme per Joan Llenas era tota una garantia per realitzar un treball de bona qualitat i amb una molt bona acceptació per part del públic.
1951
L'èxit de la representació amb públic de "Don Juan Tenorio"
Es produeix un fet històric que encara avui es recorda especial.ment Era costum, en aquells anys, representar, pels volts de Tots Sants,Moment de la representació de "Don Juan Tenorio" al Teatre Alegria de Terrassa, el 1951 el drama de "Don Juan Tenorio" de Zorrilla, i el Quadre Escènic va voler dur a terme aquesta representació de cara al públic i com si de teatre convencional es tractés. Així el dia 30 d'Octubre de 1951, i davant d'un públic entregat, entre els que hi figuraven com a convidats d'honor els actors Conrado Sanmartin i Paco Rabal i l'actor del Quadre de Veus de Radio Barcelona Isidro Sola, el Quadre Escènic de Ràdio Terrassa assolí un gran èxit, i es consolidà com un dels grups de radioteatre més actius de l'època. Dos dies més tard, es tornà a representar aquesta mateixa obra, en aquest cas, però, al Teatre Cinema Domènech de Rubí. Després sovintejaren també actuacions i representacions de diferents obres a diferents sales de poblacions de tota la província i també arriba a actuar a d'altres emissores com Radio Sabadell i Radio Manresa. En aquestes representacions fora dels estudis de ràdio, el director Joan Llenas comptava amb l'ajut de Francesc Izquierdo com a director artístic, i entre tots dos dirigien les veus del Quadre Escènic.
1960's
La televisió arracona la ràdio a les llars
La trajectòria del Quadre Escènic sota la direcció de Joan Llenas es perllonga fins a finals de la dècada de 1960, quan Llenas canvia de domicili per anar a viure a Barcelona. Aleshores, la direcció del Quadre Escènic recau en mans d'Ermenter Cima, que ocupa el càrrec per un breu espai de temps, fins el 1971, quan abandona l'emissora. En aquest moment, el Quadre Escènic inicia un període d'inactivitat, motivat, més que pel buit que es produeix en la seva direcció, pel fet que durant la dècada de 1960 havia aparegut una nova alternativa a la ràdio, la televisió, i l'auge, cada cop més creixent d'aquest nou mitjà de comunicació que meravella el món sencer amb la difusió simultània d'imatges i so, desplaça i arracona el teatre invisible de la ràdio.
1983
La represa del radioteatre a Ràdio Terrassa
Però la desaparició del Quadre Escènic només esdevé un fet temporal. La recuperació del teatre radiofònic té un punt de partida arran d'una efemèride clau. L'any 1983, Lidia Segués, locutora de l'emissora i actriu de radioteatre dels anys 50, que havia començat al Quadre Escènic el 1951 però no formà part de la plantilla de locutors fins el 1957, celebra els seus 25 anys de professió a la ràdio. Amb aquest motiu, un grup d'antics companys del Quadre Escènic de l'etapa anterior, li retren un homenatge amb la representació de "Les vinyes del Priorat" de Josep Maria de Sagarra, obra que ella mateixa ja havia interpretat en l'etapa anterior i en la que torna a intervenir. Al seu costat hi participen Maria Glòria Farrés, Juanita Palau, Albert Puig, Anselm Marcet, Manuel Arisó, Rosa Torrens, Ramon Bravo, Lluís Montull i Joan Garrigó.
Aquesta celebració torna a despertar la inquietud del teatre radiofònic a tots ells, de manera que, d'acord amb la direcció de l'emissora, es tira endavant un nou projecte per reactivar el Quadre Escènic. Les noves sessions de radioteatre, que al principi s'ofereixen amb caràcter bimensual, compten amb les veus encara actives de l'etapa anterior, però també s'hi afegeixen noves veus més joves. La direcció d'aquest Quadre de Veus s'encomana a Joan Garrigó, i Rafael Peris assumeix la tasca d'adaptador i guionista de les obres que es posen en antena. D'aquesta manera es forma un grup estable i totalment amateur que segueix una disciplina i serietat que permet complir els objectius establerts i oferir un producte de qualitat a l'audiència. Així, amb la col·laboració desinteressada de tots els seus components, aquest Quadre de Veus és converteix en una oferta única dins el panorama radiofònic del moment, ja que les iniciatives d'altres emissores per reviure el Els components del Quadre de Veus de Radioteatre, el 1.986teatre radiofònic, han topat amb la dependència professional dels seus actors i ho han estat capaces de continuar endavant.
1980's
Un Quadre de Veus en creixement
A partir de 1986, amb el Quadre de Veus ja consolidat, s'amplia la oferta de retransmissions i s'emeten obres amb caràcter mensual, el darrer dissabte de cada mes. D'ençà d'aquest moment, el Quadre de Veus comença una etapa prolífica de creació i interpretació de diferents obres, com "La fortuna de Sílvia" i "La ferida lluminosa" de Josep Maria de Sagarra; "Ball robat" de Joan Oliver; "Crim i silenci" de Josep Comas i Tàpies; "La puntaire" de Salvador Bonavia; "La puebla de las mujeres" dels germans Alvarez Quintero; "La madre guapa" d'Adolfo Torrado; "Anillos para una dama" d'Antonio Gala; "Los tres etcéteras de Don Simón" de José Maria Pemán; "Proceso a cuatro monjas" de Vladimiro Cajoli; "La sombra de Caín", el guió del mateix adaptador i guionista del grup Rafael Peris; fins arribar a l'èxit d'audiència que suposa "Yerma" de Federico García Lorca, l'any 1988, quan a l'emissora es reben nombroses cartes i trucades telefòniques en senyal d'aprovació i felicitació a la tasca feta pel Quadre de Veus.
1989
La mort sobtada de Rafael Peris, guionista i adaptador
En plena etapa artística del Quadre de Veus de Radioteatre, el 21 de Febrer de 1989, mor de manera sobtada en Rafael Peris, guionista i adaptador del grup. Un any més tard, el 17 de Febrer de 1990 i al Centre Social Catòlic, Rafael Peris rep un emotiu homenatge pòstum per part dels seus companys amb la interpretació de "Yerma" de Federico Garcia Lorca davant d'un amfiteatre ple a vessar. Aquest moment representa, també, la represa de les sessions de radioteatre amb públic que ja s'havien fet en l'etapa anterior.
1989
La posada en antena de la radionovela "El pan y la tierra"
Pocs dies després de la mort de Rafael Peris, Ràdio Terrassa posa en antena el 13 de Març de 1989, la novel·la per capítols "El pan y la tierra" de l'autor terrassenc, d'origen andalús, Angel Cazorla, un serial radiofònic de 52 capítols que havia estat enregistrat a començaments de 1988 i que obré un gran ressò..
1990
El Quadre de Veus porta "Yerma" a l'escenari del Centre Cultural
La bona acollida que tingué la sessió d'homenatge a Rafael Peris trasllada una nova representació de la mateixa "Yerma" a un escenari més ampli, el del Centre Cultural de Caixa Terrassa, el 10 de Novembre de 1990.
Aquesta representació marca l'inicia d'un període de posada en escena de diferents obres i de col·laboració amb diferents entitats per fer lectures dramatitzades.
1990's
El Quadre de Veus s'amplia amb nous actors
La dècada de 1990, el Quadre de veus continua oferint les obres de radioteatre amb caràcter mensual, ara ja amb l'adaptació i guió de Joan Carles Peris, periodista de professió, que pren el relleu de les adaptacions radiofòniques després de la mort del seu pare. Es produeix, també, la incorporació de noves veus al grup, fins arribar a disposar d'un elenc artístic de gairebé quaranta veus en actiu a mitjans d'aquesta dècada. Durant aquesta època s'impulsen també algunes representacions de radioteatre amb públic.
1995
"Agnès de Déu" a l'escenari del Centre Cultural
El 28 de Gener de 1995, el Quadre de Veus torna a actuar a l'escenari del Centre Cultural, en aquest cas, amb la interpretació d'"Agnès de Déu" de John Pielmeier, assolint un èxit al mateix nivell que el de l'anterior representació.
2000's
Continuen les representacions amb públic en diferents escenaris
El 31 de Març del 2000 torna a interpretar-se una nova obra de Federico Garcia Lorca a l'escenari del Centre Cultural, en aquest cas, "Bodas de sangre". Després, li segueixen altres interpretacions en directe i amb públic, com és el cas de "Pigmalió" de Georges Bernard Shaw al Centre Cultural de Caixa Terrassa, o "La mà de mico" de Salvador Vilaregut al Gran Casino.
A banda, però, d'aquestes actuacions esporàdiques, el Quadre de Veus de Radioteatre ha intervingut de manera regular en actes públics, com ara la Festa de la Poesia que es celebra anualment cada Primavera a Terrassa; o les lectures dramatitzades de les obres guanyadores dels Premis de Novel·la Ferran Canyameres que amb caràcter anual es lliuren en la Nit del Misteri que organitza la delegació d'Òmnium Cultural de Terrassa; entre d'altres.
2000's
Els primers anys del segle XXI
Durant aquests primers anys del segle XXI, el Quadre de Veus continua incorporant nous actors i actrius al seu elenc, i s'interpreten obres com "Bajarse al moro" de José Luis Alonso de Santos, "El banyut imaginari" de Molière, "El proceso de Oscar Wilde" de Maurice Ronstad, "El zoológico de cristal" de Tennessee Williams, "Escuadra hacia la muerte" d'Alfonso Sastre, "Fulgor y muerte de Joaquín Murieta" de Pablo Neruda, "L'assassinat de la senyora Abril" de Josep Maria de Sagarra, "L'habitació" de Harold Pinter, "La casa de Bernarda Alba" de Federico García Lorca, entre d'altres.
2004
El repte de "La sentencia se cumplirà a las doce"
El 16 de Gener de 2004 en el marc dels actes de celebració del 75è aniversari de Ràdio Terrassa al Teatre Alegria, el Quadre de Veus posa en escena un programa doble. D'una banda, la reposició del guió de W.W. Jacobs, "La mà de mico", que ja havia estat portat a escena anteriorment; i de l'altra la posada en escena de "La Sentencia se cumplirà a las 12", un guió especialment pensat per a la ràdio escrit pels mítics guionistes Juan Manuel Soriano i Ramon Vaccaro del Radioteatro i Teatro Invisible de Radio Nacional de España. El principal repte d'aquesta interpretació és que La història transcorre en un període exacte d'una hora i acaba tot just quan sonen les dotze en punt. Una història que deixa frepat el públic assistent i amb el que s'aconsegueix un alt nivell d'interpretació.
2010
El tancament de Ràdio Terrassa
El 28 de Gener de 2010, s'anuncia el tancament imminent de les emissions de Ràdio Terrassa. Dos dies més tard, el 30 de Gener, s'emet la darrera obra en aquesta emissora, "Cándida" de Bernard Shaw, que a més, es converteix en el darrer espai de producció local que s'emet a Ràdio Terrassa. S'inicia, llavors, un breu període d'absència de radioteatre a les ones, però no pas de l'activitat del Quadre de Veus, que continua mantenint els compromisos adquirits amb les diferents entitats organitzadores dels esdeveniments que ja estaven programats.
2010
L'inici de la nova etapa a la 95.2 Ràdio
La voluntat manifesta dels components del grup per la continuïtat del radioteatre i l'interès que mostren diferents organitzacions per mantenir viu el radioteatre, es tradueixen en Primer logo del "Teatre Radiofònic" a la 95.2 Ràdio.un acord total de col·laboració entre el Quadre de Veus i la Ràdio Municipal de Terrassa que es gesta durant el mes de Juliol del 2010. Així, el 25 de Setembre, amb l'inici de la nova temporada radiofònica, el Quadre de Veus de Radioteatre, comença la seva activitat en aquesta emissora amb la interpretació de l'obra "L'hostalera" de Carlo Goldoni. D'ençà d'aleshores, l'elenc artístic pren el nom d'aquesta emissora i passa a anomenar-se Quadre de Veus de Radioteatre de la 95.2 Ràdio.
2015
El Teatre Radiofònic recupera els enregistraments històrics
Les primeres cinc temporades a la 95.2 Ràdio, el Teatre Radiofònic s'ement amb periodicitat mensual. D'ençà de la temporada 2015-2016 i fins la 2022 - 2023, el Teatre Radiofònic s'emet setmanalment, i es combinen els nous enregistraments amb l'emissió d'e les antigues obres que es conserven dels anys de la segona etapa de Ràdio Terrassa, arribant a un total de més de dues-centes emissions. A partir de la tenporada 2023-2024, es torna a la periodicitat mensual i s'aposta per intensificar la producció i els nous enregistraments.