"La clau" de Noel Clarasó

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us convidem a entrar en una casa aparentment tranquil·la… una d’aquelles cases on es pren cafè després de dinar, on les converses semblen inofensives i on, a primer cop d’ull, no passa mai res d’extraordinari. Però ja ho sabem: sovint és en aquests espais quotidians on s’amaguen les històries més sorprenents. Només cal un petit detall —una paraula mal entesa, una visita inesperada… o una simple clau— perquè tot comenci a girar. I això és el que passa a «La clau» de Noel Clarassó.

Noel Clarasó i Serrat és una de les veus més singulars de l’humor català del segle XX. Nascut a Barcelona l’any 1899, Clarasó va ser periodista, escriptor, traductor i autor teatral. Durant dècades va col·laborar amb diversos diaris i revistes, on va destacar pel seu estil irònic, observador i profundament humà.

Va escriure centenars d’articles i llibres d’aforismes, i és especialment recordat per la seva capacitat de captar els petits detalls de la vida quotidiana —aquells gestos, aquelles contradiccions— i convertir-los en matèria literària. El seu humor no és estrident ni exagerat: és un humor fi, elegant, sovint carregat de subtilesa, que somriu més que no pas esclata.

En el terreny teatral, Clarasó va conrear la comèdia amb una gran habilitat per construir situacions d’embolic, amb personatges que sovint viuen atrapats entre el que voldrien ser i el que acaben aparentant. Les seves obres juguen amb els equívocs, amb les identitats, amb els malentesos… però sempre amb una mirada afectuosa cap als seus personatges.

«La clau» n’és un exemple perfecte. A partir d’un element tan senzill com una clau, l’autor desplega una trama plena de sospites, anònims i secrets, on res és ben bé el que sembla. I és precisament en aquest joc —entre la veritat i la ficció, entre el que es diu i el que s’amaga— on Clarasó troba la seva força teatral.

Amb diàlegs àgils, situacions plenes de ritme i un humor que neix de la mateixa naturalesa humana, aquesta comèdia ens convida a riure… però també a reconèixer-nos. Perquè, al capdavall, tots hem jugat alguna vegada a fer veure que no passa res, quan en realitat passa de tot.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, amb les veus d’ Amadeu Aguado en el Doctor, Jordi Bernad en Sala, Joan Roca en Magí, Rosa Mª Aynés és Marta, Anna Cadafalch en Aurèlia, Sunsi Borguñó en Cristina i Gemma Terés en Eigènia. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs.

Poseu-vos còmodes, afineu l’oïda… i deixeu-vos portar per aquesta història plena de girs, complicitats i petites veritats disfressades.