RADIOTEATRE.COM - Próximas actuaciones

Próximas actuaciones del Quadre de Veus de Radioteatre.

RADIOTEATRE.COM | Radioteatre, Teatre radiofònic, Radio Teatre, Radioteatro, Teatro Radiofonico, Radio Teatro, Teatre a la ràdio, Teatro en la radio, Teatro invisible,
  1. 30 de Marzo de 2024 15:00

    La pepa Maca
    de Cecília Alonso Màntua

    Cecília Alonso Bozzo, nascuda a Barcelona el 1909, ésdescendent d’una nissaga de treballadors del teatre, filla de l’actriu Joana Bozzo i Vergés i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut, que signava com a Gastó A. Màntua i de qui Cecília n’adopta el nom de ploma.Inicia laseva activitat professional a l'entorn de la premsa, el cinema, la publicitat.Ja abans de la Guerra Civil, Màntua escriu en diferentsrevistes cinematogràfiques i el 1934 s’incorpora a la productora RKO Pictures i Paramount. És aleshores queestableix lligams amb el móndel teatrei la ràdio, i comença a escriure diferentsguions. El seu és unteatre sentimental, costumista o vuitcentista,queté una granacollida del públic.Les seves obres de teatre i els seus guionses representen ales sessions de radioteatre de Ràdio Barcelonaamb una popularitat notableentre els oients,i esconverteix,així,en una autora destacada als anys quaranta i cinquanta del segle XX. La seva primera obra de teatre coneguda, «Ha passat una oreneta»,del 1936,estrenada als escenarisper la companyia d’Adrià Gual,ésportada a la ràdio i interpretadapel quadre d'actors de Ràdio Barcelona,amb la direcció Armand Blanch.D’ençà d’aleshores, les aportacions de Màntua a la ràdio s’intensifiquen, fins al punt que moltes de les seves obres s’estrenen abans a les ones que no pas als escenaris, o fins i tot són creades amb finalitat radiofònica exclusivament.A la postguerra, Màntua publica diverses novel·les de caire sentimental i melodramàtic, tant en català com també en castellà, amb títols com «Un álbum abierto» (1945) o «Dos cartas de amor» (1951).El 1954 arriba l’adaptació radiofònica de«La Pepa Maca»,quedesprés de ser interpretada pel quadre d’actors de Ràdio Barcelonai obtenir un gran ressò, arriba als escenaris dels teatres comercials barceloninsamb un èxit aclaparador.Els mateixos passos segueixen moltesde les seves obres posteriors, «La cinglera de la mort» (1955), «La cançó de la florista» (1958), «Princesa de Barcelona» (1959), «Maria Coral, la pessebrista» (1961),o «Història d’un mirall» (1966).A banda del teatre i la novel·la, també fa de lletrista d’alguns dels espectacles musicals del Paral·lel de Barcelona i és l’autora dedos volums dedicats a aconsellar les dones: «El libro de la mujer»(1946) i «El libro de la belleza» (1955).

    Màntua mor a Barcelona l’agost de 1974.

     

    «La Pepa Maca»és una adaptació teatralde la novel·lahomònimaescritael1947 perla mateixa autora. És, de llarg,la seva obra més coneguda i de la que se n'han fet incomptables muntatges amateurs per tot Catalunya.Fins i tot, Màntua és l’autora de la lletra d’una sardana del mestre Jaume Torrents que els tenors Gaietà Renom i Emili Vendrell van fer popular als anys 50.«La Pepa Maca» ésun homenatge a la dona marinera catalana.L’acció es centra en un petit poble de Costa Brava a començaments de la dècada de 1950, i conta les ventures i desventures d’una dona que decideix sacrificar la seva existència lluitantcontra les rèmores del passat per un amor que, inesperadament, apareix en la seva vida.

     

    La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any2004, segons l’adaptació deMarta Plaza,sotala direcció deJoan Garrigó,i amb les veus deRosa Izquierdo en Pepa, Rosa Aguado en Agnès, Marta Plaza en Roseta, Dolors Trenchs en Cisca, Margarida Fabregat en Donya Sofia, Laura Castillo en Berta, Joan Salvador en Joaquim, Albert Puig en l’Avi Bartomeu, Joaquim Vidal en el Met, Ramon Bravo en Don Baldomero, Francisco Domingo en Don Climent i Jordi Bernad en Ramon.La narració és deJoan Rodón,el Muntatge Musicalde Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

     

     

     

     

  2. 31 de Marzo de 2024 00:00

    La pepa Maca
    de Cecília Alonso Màntua

    Cecília Alonso Bozzo, nascuda a Barcelona el 1909, ésdescendent d’una nissaga de treballadors del teatre, filla de l’actriu Joana Bozzo i Vergés i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut, que signava com a Gastó A. Màntua i de qui Cecília n’adopta el nom de ploma.Inicia laseva activitat professional a l'entorn de la premsa, el cinema, la publicitat.Ja abans de la Guerra Civil, Màntua escriu en diferentsrevistes cinematogràfiques i el 1934 s’incorpora a la productora RKO Pictures i Paramount. És aleshores queestableix lligams amb el móndel teatrei la ràdio, i comença a escriure diferentsguions. El seu és unteatre sentimental, costumista o vuitcentista,queté una granacollida del públic.Les seves obres de teatre i els seus guionses representen ales sessions de radioteatre de Ràdio Barcelonaamb una popularitat notableentre els oients,i esconverteix,així,en una autora destacada als anys quaranta i cinquanta del segle XX. La seva primera obra de teatre coneguda, «Ha passat una oreneta»,del 1936,estrenada als escenarisper la companyia d’Adrià Gual,ésportada a la ràdio i interpretadapel quadre d'actors de Ràdio Barcelona,amb la direcció Armand Blanch.D’ençà d’aleshores, les aportacions de Màntua a la ràdio s’intensifiquen, fins al punt que moltes de les seves obres s’estrenen abans a les ones que no pas als escenaris, o fins i tot són creades amb finalitat radiofònica exclusivament.A la postguerra, Màntua publica diverses novel·les de caire sentimental i melodramàtic, tant en català com també en castellà, amb títols com «Un álbum abierto» (1945) o «Dos cartas de amor» (1951).El 1954 arriba l’adaptació radiofònica de«La Pepa Maca»,quedesprés de ser interpretada pel quadre d’actors de Ràdio Barcelonai obtenir un gran ressò, arriba als escenaris dels teatres comercials barceloninsamb un èxit aclaparador.Els mateixos passos segueixen moltesde les seves obres posteriors, «La cinglera de la mort» (1955), «La cançó de la florista» (1958), «Princesa de Barcelona» (1959), «Maria Coral, la pessebrista» (1961),o «Història d’un mirall» (1966).A banda del teatre i la novel·la, també fa de lletrista d’alguns dels espectacles musicals del Paral·lel de Barcelona i és l’autora dedos volums dedicats a aconsellar les dones: «El libro de la mujer»(1946) i «El libro de la belleza» (1955).

    Màntua mor a Barcelona l’agost de 1974.

     

    «La Pepa Maca»és una adaptació teatralde la novel·lahomònimaescritael1947 perla mateixa autora. És, de llarg,la seva obra més coneguda i de la que se n'han fet incomptables muntatges amateurs per tot Catalunya.Fins i tot, Màntua és l’autora de la lletra d’una sardana del mestre Jaume Torrents que els tenors Gaietà Renom i Emili Vendrell van fer popular als anys 50.«La Pepa Maca» ésun homenatge a la dona marinera catalana.L’acció es centra en un petit poble de Costa Brava a començaments de la dècada de 1950, i conta les ventures i desventures d’una dona que decideix sacrificar la seva existència lluitantcontra les rèmores del passat per un amor que, inesperadament, apareix en la seva vida.

     

    La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any2004, segons l’adaptació deMarta Plaza,sotala direcció deJoan Garrigó,i amb les veus deRosa Izquierdo en Pepa, Rosa Aguado en Agnès, Marta Plaza en Roseta, Dolors Trenchs en Cisca, Margarida Fabregat en Donya Sofia, Laura Castillo en Berta, Joan Salvador en Joaquim, Albert Puig en l’Avi Bartomeu, Joaquim Vidal en el Met, Ramon Bravo en Don Baldomero, Francisco Domingo en Don Climent i Jordi Bernad en Ramon.La narració és deJoan Rodón,el Muntatge Musicalde Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

     

     

     

     

Curiosidades

  • Sabía que ...?

    "Taxi Key", la popular serie dramática de Radio Barcelona que protagonizaron Ricardo Palmerola e Isidre Sola, comenzó a emitirse en 1948 y estuvo en antena hasta entrada la década de los 70.
  • Sabíeu que ...?

    La obra teatral 'La ratonera' (The mousetrap), de Agatha Christie, fue origináriamente concebida como guión para radioteatro con el título de 'Tres ratones ciegos' por la misma autora en 1947, como regalo de aniversarip para la reina Maria Victòria.
  • Sabía que ...?

    Orson Welles fundó el "The Mercury Theatre on the Air" en Julio de 1938, conjuntamente con John Houseman, como compañia para representar los guiones de radioteatro que él mismo adaptaba.
  • Sabía que ...?

    Los primeros radioteatros, emitidos a comienzos de la década de 1920, eran obras de teatro que se representaban en un escenario convencional a las que se les superponía la voz de un narrador que era el encargado de explicar a través de la radio todo aquello que no se apreciaba con el oido.

  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro de una ducha, se puede conseguir vertiendo lentamente un paquete de arroz en un recipiente de plástico.

  • Sabíeu que ...?

    En 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión consideró que siete textos de Federico García Lorca eran 'no radiables'; y que dicha prohibición no se levantó hasta 1977. Entre los textos prohibidos, se encuentra el triángulo dorado de Lorca formado per 'Yerma', 'Bodas de sangre' y 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro del tic-tac de un reloj, podemos conseguirlo si hacemos rodar un lápiz entre las manos con un anillo en uno de los dedos.

AVISO: Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros con la finalidad de mejorar nuestros servicios y la experiencia de navegación.

Si continua navegando, accepta de manera explícita el uso de cookies. Puede obtener más información consultando nuestra Política de cookies.