Robert Rué

El dimecres 28 d'agost, ha mort en Robert Rué a l'edat de 79 anys.

Nascut a El Soleràs, comarca de Les Garrigues, en Robert es va establir amb la seva família a Terrassa ja de ben petit. De ben jove, ja va mostrar interès i inquietud per l'activitat cultural, i va endinsar-se en diferents àmbits. Als 15 any va començar ballant sardanes i poc després va ingressar a l'Esbart Egarenc, on al cap d'uns any arribà a ser-ne una peça clau i assumir la direcció de l'entitat en dues etapes diferents. La seva estada a l'Esbart va ser la guspira que va encendre l'interès pel teatre, i va començar a col·laborar a les representacions d'Els Pastorets que El Social posa cada any en escena durant les festes nadalenques, arribant-ne fins i tot a ser el director anys després. A banda d'Els Pastorets, també ha estat una peça clau de l'Elenc de Teatre d'El Social, participant i dirigint més d'una vintena d'obres, la darrera "Nadal al pesto", representada per darrera vegada el mes de Juny passat.

En Robert va començar a col·laborar amb el Quadre de Veus l'any 2010, arran de l'enregistrament de "Dotze homes sense pietat" que es va fer aleshores.  Tot i que ja havia tingut experiència prèvia en el mitjà amb Ràdio Nadal, l'emissora que El Social va posar en marxa els anys 80 durant l'època nadalenca, l'experiència radiofònica el va captivar, i va convertir-se en una de les veus estables del nostre elenc, amb el que ha representat més d'una vintena d'obres i fins i tot n'ha dirigit algunes com "Truca un inspector", "El criat de dos amos" o "Les mans brutes"

A banda de la dansa, la música i el teatre, en Robert era també un enamorat de la natura i la muntanya, gran aficionat a l'excursionisme i el senderisme, i membre del Centre Excursionista. Ara que ha emprès el seu darrer viatge, tots els qui l'hem conegut li desitgem  que sigui un camí ple d'èxit allà on vagi.

 

Gràcies per haver-nos deixat gaudir de la teva companyia durant tot aquest temps. No t'oblidarem!

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .