Odette Pinto, actriu del Quadre de Veus de Radioteatre

Filla de mare catalana i pare portuguès, neix a a Burdeus (França) el 1932. Comença a participar en el mitjà radiofònic, encara essent una nena, quan recita poesies en programes infantils a Radio Sabadell, la ràdio de la ciutat on residia. És en aquesta mateixa emissora on es converteix en locutora a partir del 1946 i on poc més tard debuta com a actriu de radioteatre. El 1955, s'incorpora a Ràdio Imatge d'Odette Pinto en lèpoca que treballava a Ràdio TerrassaTerrassa on combina la tasca pròpia de locució de programes d'aquella època, com el popular “Nosotras” i forma part del Quadre Escènic de l'emissora i intervé en nombroses obres de radioteatre fins el 1957, quan marxa a Ràdio Barcelona per substituir a Rosario Caballé, l'actriu que posava la veu a la popular Elena Francis. Però la seva estada a l'emissora degana és molt curta. Aviat marxa a Radio España de Barcelona per fer de guionista i adaptadora d'un centenar de serials radiofònics entre el 1960 i el 1968. És en aquesta mateixa emissora, que el 1965 comença a realitzar els primers programes amb la seva marca pròpia. Al 1974, ja a Radio Juventud de Barcelona, neix el que, amb el temps, serà el seu programa més popular, “Las tardes de Odette”. Aquesta és la marca que la vincula amb les diferents emissores en les que treballa, des de la mateixa Radio Juventud, passant per Cadena Catalana, Radio Miramar, Radio Salud fins a COPE Miramar de Barcelona, ocupant en totes elles la franja horària de la tarda amb aquest mateix programa. El 1997, però, posa fi a aquests 30 anys de tardes de ràdio i fa el salt als matins amb el programa “Odette y tú”. Ha intervingut, també en diverses emissores locals de televisió com Canal Català (“Els diumenges amb Odette”) i 25TV (“Odette, de tú a tú”).
La seva capacitat per saber connectar amb l'audiència, sobretot, la femenina; la seva veu i el seu somriure amable; s'apaguen per sempre el 21 de Febrer de 2.010, quan mor a causa d'una pneumonia a la ciutat de Barcelona.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc