Joana Palau, actriu del Quadre de Veus de Radioteatre

Nascuda a Torrefarera (Lleida) el 1931, on ja de ben petita intervenia en els recitals de la seva escola. El mes de Febrer del 1949 trasllada la seva residència a la ciutat de Terrassa, on comença a intervenir de manera regular en nombroses representacions teatrals en diferents entitats. Entre el 1973 i el 1976, obté la Diplomatura en Art Dramàtic a la primera promoció de l'Institut del Teatre de Terrassa (Centre Comarcal del Vallès Occidental).

Dels seus primers anys a Terrassa, en destaquen les seves interpretacions al Centre Aragonès sota la direcció de Baldomero Dansa i Dionisio Bellostes entre el 1949 i el 1951; al Teatre Frontón Sol, sota la direcció de Jaume Font l'any 1952; a la Sagrada Família, sota la direcció del mateix Jaume Font, a més de Narcís Sala i Josep Salvador. És també durant aquesta època, el 1953, quan s'integra en l'elenc teatral del Centre Social Catòlic, del que encara actualment en forma part, i on ha estat dirigida per Ermenter Cima, Joan Cardellach, Víctor Turull, Jordi Massaguer, Antoni Monterde i Joan Abelló, entre d'altres, amb un total de més d'un centenar de representacions. Lligada a aquesta mateixa entitat, durant 1974 i 1975 es converteix en vocal de la secció de teatre, i el 1979 s'encarrega de la secció de comentaris teatrals del butlletí de l'entitat. També ha participat en representacions a diferents entitats rubinenques, com el Casino Español i el Teatre Domènech, al Teatre Romea de Barcelona o al Casal Català de Madrid.

A banda de l'activitat regular al Centre Social Catòlic, també ha intervingur en diferents representacions teatrals arreu de Catalunya. En destaquen, per exemple, "L'oncle Vània" de A Txehov, en una traducció de Feliu Formosa i dirigida per Pau Monterde, que entre 1978 i 1980, fou representada en nombroses poblacions catalanes, com Terrassa, Mataró, Barcelona, Caldes de Montbuí, Castellar del Vallès, Sant Pere de Ribes, Olesa de Montserrat, Reus o Girona.
L'any 2002 intervé en l'homenatge a Joan Cardellach al Centre Cultural amb la representació de l'obra "Distret però no tant" de Joaquim Puigbó.
L'any 2004 participa en la representació de "Els fusells de la senyora Carrà" de Bertolt Brecht, sota la direcció d'Oriol Broggi, representada a Barcelona i diverses poblacions catalanes.
Entre 2007 i 2008 intervé novament en la representació de "L'oncle Vània" de Txekov, aquest cop dirigida per Oriol Broggi i representada a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a la Temporada Alta de Teatre de Salt.

De la seva carrera teatral, en destaca, també, el guardó obtingut el 1959, quan obté el Primer Premi en el concurs de teatre "Festa" on se li concedeix el Diploma d'actriu.

En el vessant teatral, a banda de la seva activitat com a actriu , ha dut a terme, també, tasques de direcció teatral. En destaquem la direcció d'obres representades al Centre Social Catòlic el 1981, 1990, 1991 i 2002; la direcció escènica a l'Escola Municipal de Música de Terrassa, en la representació de "El barret de cascavells" el 1983; i l'interval entre 1983 i 1985 quan rep l'encàrrec de la direcció escènica de la representació de "Llegenda de Sant Nicolau" d'Irineu Segarra i Enric Balaguer a l'Escolania de Montserrat.

A banda de l'activitat teatral, des del 1950 ha intervingut en diversos curtmetratges cinematogràfics sota la direcció de diferents directors, entre les que hi destaca Jan Baca-Garriga.

Pel que fa a les representacions teatrals radiofòniques, la seva participació es remunta a la primera etapa del Quadre de Veus de Radioteatre entre 1950 i 1957, quan sota la direcció de Joan Llenas, primer, i Ermenter Cima, després, intervé en tres programes de ràdioteatre setmanals. En la segona etapa, amb la reactivació del Quadre de Veus, torna a participar en aquestes representacions d'ença de 1985 sota la direcció de Joan Garrigó. Actualment continua pertanyent al Quadre de Veus de Ràdioteatre, que actualment emet les seves representacions a la 95.2, la Ràdio Municipal de Terrassa.

 

Maria de "El pati blau" de Santiago Rusiñol

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .