Margarida Fabregat, actriu del Quadre de Veus de RadioteatreNascuda a Terrassa. els seus inicis com a actriu de radioteatre es remunten al 1956, quan comença a col·laborar amb el Quadre de Veus de Radioteatre, aleshores dirigit per Ermenter Cima, on interpreta petits papers en diferents obres durant un període aproximat de dos anys. El mateix any 1956, a més, inicia l'activitat teatral en escena a la "Societat Coral Els Amics", relació que es manté fins el 1959 quan ingressa al "Grup de Teatre de la Sagrada Família". Allà duu a terme la representació de diverses obres, i el 1961 abandona aquesta companyia després d'obtenir el premi a la millor actriu de Catalunya en el concurs "Festa". És aquest mateix any quan entra a formar part de l'Elenc Artístic del "Centre Social Catòlic" (actualment anomenat "Centre Cultural El Social"), on desenvolupa el gruix de la seva activitat teatral dalt dels escenaris, com a actriu, dirigint algunes obres de teatre i formant part activa dels diferents moviments artístics de l'entitat. Paral·lelament a aquesta activitat, des del 1.984 i en motiu de l'homenatge a Lidia Segués pels seus vint-i-cinc anys d'activitat radiofònica, comença a participar en la reactivació del Quadre de Veus de Ràdio Terrassa, en aquest cas, sota la direcció artística de Joan Garrigó. En aquesta etapa ha participat en nombroses obres emeses, entre les que poden destacar, per exemple, "Agnès de Déu" de John Pielmeier, "Crim i silenci" de Josep Comas i Tàpies, "El pobre viudo" de Santiago Rusiñol, "L'hostal de la Glòria" i "La filla del carmesí" de Josep Maria de Sagarra, "La gata sobre el tejado de zinc caliente" de Tennessee Williams, "Mal año de lobos" de Manuel Linares Rivas, "Proceso a cuatro monjas" de Vladimiro Cajoli o "Yerma" de Federico García Lorca, entre moltes d'altres.

En honor a la seva trajectòria artística, l'any 2018 ep el guardó de ''Terrassenc de l'any'.

 

La vieja pagana del clàssic lorquià Yerma

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .