Teatre radiofònic

  • El prestigi dels morts (Segona part)
    de Josep Maria de Sagarra

  • Portada de la revista Visquem Terrassa, num 147, de Gener de 2012

    Visquem Terrassa, la revista municipal d'informació editada per l'Ajuntament de Terrassa, en el seu número de Gener del 2012, es fa ressò de la tasca que duu a terme el Quadre de Veus de Radioteatre per posar en antena les produccions del Teatre Radiofònic de la 95.2 Ràdio que s'emeten amb caràcter mensual.

    Llegiu l'article

    Visquem Terrassa (Gener 2012)

     

     

  • El regañón benéfico
    de Carlo Goldoni

  • El senyor Josep falta a la dona
    de Santiago Rusiñol

  • Si us heu perdut alguna de les representacions del Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio o, simplement, voleu tornar a escoltar-les, podeu recuperar-les mitjançant els podcasts.

     

     

     

  • Els sense cor
    d'Apel·les Mestres

  • Barcelona Digital Ràdio és una emissora que emet per Internet durant les 24 hores del dia i que compta amb un espai setmanal dedicat al radioteatre que recupera les produccions del gènere de les grans emissores del país, Ràdio Barcelona, Ràdio 4 o Catalunya Ràdio.

    Aquesta setmana l'espai de radioteatre de Barcelona Digital Ràdio inclou, per primera vegada, un obra realitzada i interpretada per l'únic quadre de teatre radiofònic actiu que existeix avui a Catalunya, l'equip de persones que un cop al mes posa en antena una producció dramàtica a la Ràdio Municipal de Terrassa (95.2 FM). L'obra triada és "Luz de gas", de Patrick Hamilton, una trama d'intriga que transcorre en plena època victoriana, emesa a la 95.2 Ràdio el 27 de Novembre de 2.010.


  • Senyores, senyors, benvinguts a una nova temporada estable de Teatre Radiofònic

    Amb il·lusions renovades i amb l'afany de continuar gaudint de la tasca a favor de la cultura teatral i la seva presència al mitjà de la ràdio, encetem una nova temporada de Teatre Radiofònic. I ho fem amb novetats importants. La més destacable és la periodicitat setmanal que adquireix el nostre espai d'ençá d'aquesta temporada, amb una programació que combinarà les noves produccions amb les reposicions de les audicions que conformen l'arxiu sonor dels darrers trenta anys d'activitat del Quadre de Veus de Radioteatre.

    Durant els més de seixanta anys d'història, el Quadre de Veus de Radioteatre ha representat un gran nombre d'obres a través de les ones hertzianes, primer a la desapareguda Ràdio Terrassa, i des de fa ja cinc temporades a les ones de la 95.2 Ràdio.

    Al llarg de tots aquests anys d'història, el nostre Quadre de Veus ha anat evolucionant de manera constant, i s'han anat produïnt nombrosos canvis en tots els aspectes, tant pel que fa a la vessant purament tècnica, artística  i, sobretot, humana.

    En una primera etapa, des de l'any 1947 quan es va formar el primer Quadre de Veus estable fins a finals de la dècada de 1960, i degut a les limitacions tècniques de l'època, les obres eren representades en rigurós directe. No obstant, d'ençà de la represa de l'activitat a la dècada de 1980, el Teatre Radiofònic començà a emetre's de forma enregistrada. Això, ha permès que, avui, l'arxiu sonor del Quadre de Veus de Radioteatre dels darrers trenta anys, compti amb gairebé un parell de centenars d'obres enregistrades.

    Pel que fa a la vessant artística, sempre hem enfocat la nostra tasca des d'una doble perspectiva. D'una banda, la pluralitat a l'hora d'escollir les peces teatrals que posem a l'abast de la nostra audiència, ens permet arribar a un ampli ventall de públic amb unes o altres preferències, ja siguin per un o altre autor, estil o gènere determinat, sense oblidar, però, la voluntat i el màxim interès per crear un producte final de qualitat que permeti engrescar els nostres seguidors i fer-los gaudir de les audicions que posem en antena.

    No cal dir que la peça més important de tot aquest trencaclosques són, però, els recursos humans, que han permès fer arribar el teatre a través de les ones de ràdio fins als nostres seguidors. Moltes són les veus que han format part del Quadre de Veus durant tota la nostra trajectòria i fins als nostres dies. Algunes d'aquestes veus, malauradament ja no són entre nosaltres, i d'altres han evolucionat envers altres camins. Però totes elles ens han deixat la seva empremta i han permès que una associació d'afeccionats al teatre, la lectura i la ràdio, encara avui continuïn seduïts per un gènere artístic minoritari que fa cinquanta anys era motiu de reunió obligada a totes les llars familiars.

    Serveixi doncs, aquesta iniciativa de recuperar i posar novament en antena el nostre arxiu sonor, no només per gaudir de l'espectacle teatral i radiofònic pel que està concebut, sinó també per recordar i retre homenatge a tots aquells qui al llarg de la nostra història han format part del nostre Quadre de Veus i que, per un o altre motiu, ja no en formen part.

    Us convidem doncs, un cop més, a que gaudiu del teatre sense sortir de casa i sense passar per taquilla. Trieu la vostra butaca preferida, tanqueu els ulls, imagineu el vostre propi escenari i deixeu-vos encisar per l'emoció del Teatre Radiofònic.

     

     

     

  • Enigma d'una mort
    d'Assumpta González

  • Escena final davant la mar
    de Roger Justafré

  • Exercici per a cinc dits (Primera part)
    de Peter Shaffer

  • Exercici per a cinc dits (Segona part)
    de Peter Shaffer

  • Feliz Nochebuena
    de Barrillet i Gredy

  • Miércoles, 6 de Mayo de 2.015

    Fira Modernista de Terrassa

  • Flor de cactus (Primera part)
    de Barrillet i Gredy

  • Flor de cactus (Segona part)
    de Barrillet i Gredy

  • Foc nou
    d'Ignasi Iglesias

  • Fulgor y muerte de Joaquín Murieta
      de Pablo Neruda

     

  • Ha passat una oreneta
    de Cecília A. Màntua

  • Hores d'amor i de tristesa
    d'Adrià Gual

  • L'alegria que passa
    de Santiago Rusiñol

  • L'amor té cops amagats
    de Llucieta Canyà

  • L'habitació
    de Harold Pinter

  • L'home i les armes (Primera part)
    de Bernard Shaw

  • L'home i les armes (Segona part)
    de Bernard Shaw

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc