95.2 Ràdio

  • En el marc de la Temporada estable de Radioteatre a la 95.2 Ràdio, recuperem el serial radiofònic 'El Pan y la Tierra', original de l'escriptor andalús instal·lat a Terrassa Angel Cazorla.

    ‘’El Pan y la Tierra’’ fou concebuda inicialment com a novel·la el 1959, i el 1961, arribà a la fase final d'un important premi literari d'Espanya. Fou publicada en edició impresa el 1974 a càrrec del mateix autor. El 1987, el Quadre de Veus de Radioteatre, aleshores adscrit a la desapareguda Ràdio Terrassa EAJ25, proposa a Cazorla l’adaptació de la novel·la per a ser emesa com a serial radiofònic. Després de diversos mesos de feina, la novel·la radiofònica, amb un total de cinquanta capítols, veu la llum la primavera del 1989, i obté un èxit notable en el moment de la seva emissió.

    Angel Cazorla, nascut a Santa Cruz de Marchena (Almeria) el 1930, ha passat  la major part de la seva vida a Terrassa. És autor de gairebé un centenar de novel·les de temàtica western, bèl·lica, de ciència ficció i altres gèneres, publicades sota el pseudònim de Kent Wilson. A banda, també és autor de més de tres-centes traduccions, mig miler d'articles periodístics i diversos centenars de poemes.

    ‘’El Pan y la Tierra’’ és un drama rural que transcorre durant la segona dècada del segle XX a un poble de la província d’Almeria. L’acció es situa durant l’època gloriosa del conreu de la famosa ‘’Uva de embarque’’, una varietat autòctona de la zona, originària de mitjan segle XIX, i exportada a gran part dels països europeus i els Estats Units. ‘’El Pan y la Tierra’’ és la història d’un poble, dels seus costums, de la seva idiosincràsia, i d’uns personatges qualssevol, gairebé tots pertanyents a una mateixa família, que es mouen entre amors trencats, enveges, odis, passions,..., amb l’ombra d’un destí estrany i capritxós alhora.

    A partir del dissabte 2 de febrer i durant onze setmanes consecutives, trenta anys després de la seva estrena, podrem tornar a reviure aquesta apassionant història a través del nostre espai setmanal de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. Esperem que en gaudiu.

     

     

  • El Quadre de Veus de Radioteatre en el programa especial del 20e aniversari de la 95.2 Ràdio

    Coincidint amb els 20 anys de la Ràdio Municipal, la setmana del 26 de febrer al 2 de març de 2018, la ràdio ha sortit al carrer. En un programa especial conduït per Mariona Tomàs, cada tarda de 17 a 19h, s'han recordat els diferents programes que al llarg de tot aquest temps han passat per les ones.

    El Quadre de Veus de Radioteatre ha participat en aquesta programació especial en l'emissió feta el dimecres 28 de febrer des de la Sala del Centenari de l'Estadi Olímpic de Terrassa. Joan Garrigó, Toni Garrich, Joan Borràs i Jaume Sellarès han compartit tertúlia amb Mariona Tomàs per parlar de diferents aspectes del Radioteatre.

     

     

  • A las seis en la equina del boulevard
    d' Enrique Jardiel Poncela

  • A mitad de camino (Primera part)
    de Peter Ustinov

  • A mitad de camino (Segona part)
    de Peter Ustinov

  • Anillos para una dama(Primera part)
    d'Antonio Gala

    <

  • Anillos para una dama(Segona part)
    d'Antonio Gala

  • Anna darrera la cortina
    (Primera part)

    de Joan Puig i Ferreter


     

  • Anna darrera la cortina
    (Segona part)

    de Joan Puig i Ferreter


     

  • Anònim venecià
      de Giuseppe Berto

     

  • Ball robat(Primera part)
    de Joan Oliver

  • Ball robat(Segona part)
    de Joan Oliver

  • Bodas de sangre

    de Federico García Lorca


     

  • Calígula

    d'Albert Camus


     

  • Cartes d'amor
    d'A.R. Gurney


  • Cena de Navidad

    de José López Rubio


     

  • Clavell de sang
    de Ferran Canyameras


     

  • Cobardías
    de Manuel Linares Rivas


     

  • Crim i silenci
    de Josep Comas i Tàpies

  • Cuando ella es la otra

    de Víctor Ruiz iriarte


     

  • Culpables (Primera part)
    de Jaume Salom

  • Culpables (Segona part)
    de Jaume Salom

  • Davant l'Empire
    d'Octavi Egea

  • Del pont estant
    (Primera part)

    d'Arthur Miller


     

  • Del pont estant
    (Segona part)

    d'Arthur Miller


     

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc