"La forma de les coses" de Neil LaBute

Temporada estable de Teatre Radiofònic
logonouteatreradiofonic_micro
  27 Juny 2026 15:00 - 16:30

  95.2 Ràdio

La forma de les coses

de Neil LaBute

 

LaBute, nascut a Detroit el 1963, rep formació en Art Dramàtic a la Brigham Young University de Utah, una escola privada de caire religiós i conservador lligada a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Allà coneix l’actor Aaron Eckhart, que més tard serà intèrpret de papers principals en diversos de les seves pel·lícules; i produeix diverses obres teatrals, algunes de les quals són cancel·lades i no s’arriben a estrenar pel contrast ideològic amb la filosofia de l’escola.

Després de passar per les Universitats de Kansas, Nova York i la Royal Academy, el 1993 LaBute torna a la Universitat de Brigham per estrenar «In the company of men», de la que el 1997, el mateix LaBute, en fa una adaptació cinematogràfica que obté diversos premis i nominacions a diferents festivals de cinema. Li segueixen «Your Friends & Neighbors» el 1998 i «Bash: Latter-Day Plays», una trilogia d’obres curtes que critica l’actitud dels membres de la comunitat de l’església mormona, fet que suposa la seva excomunió.

 

L’any 2002, escriu «The Mercy Seat», un text ambientat en les hores següents als atemptats del World Trade Center de Nova York l’onze de setembre de 2001. Un any més tard, arriba «The shape of things», el guió que avui posem en antena, i el 2006 «The wicker man», una versió nord-americana de la pel·lícula britànica del mateix títol, però que no arriba a tenir el resultat esperat. Els anys següents, Labute porta a la pantalla títols com «Lakeview Terrace (2008), Death at a Funeral (2010), Stars in Shorts (2012), Some Velvet Morning (2013), o Dirty Weekend (2015).

En l’obra de LaBute, els trets més comuns són les relacions humanes i els conflictes morals, sovint explorant el costat més fosc del comportament humà, amb personatges moralment ambigus i situacions incòmodes basades en la manipulació emocional, el poder, l’aparença, i l’ètica i la moral.

 

El gener de 2021, LaBute és una de les 50 personalitats que signa el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. En el manifest, els signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i concloguen que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja; alhora que fan una crida al «diàleg sense condicions» de les parts per permetre a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític, i exigir la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.

 

«La forma de les coses» (The shape of things) ens planteja una reflexió sobre les relacions humanes, el poder de la influència i els límits de l’art. A través d’una història aparentment romàntica entre l’Evelyn, una estudiant d’art, i l’Adam, un jove tímid i insegur; l’autor construeix un argument que es converteix en una crítica dura sobre la manipulació i sobre com la societat pot modelar la identitat d’una persona.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Rosa Aguado i amb les veus de Anna Massallé en Evelyn, Jordi Alegre en Adam, Glòria Salvador en Jenny i Aurelio Rodriguez en Tony. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Esperem que gaudiu d’aquesta història intensa i provocadora i que, en acabar l’obra, us deixi preguntes i reflexions sobre les relacions humanes i la manera com les persones podem modelar la vida dels altres.

 

 

Proporcionat per iCagenda

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .