Teatre Radiofònic

Propera emissió d'aquí a

Dies
Hores
Minuts
Segons

"Trampa mortal" (Primera part) d'Ira Levin

Temporada estable de Teatre Radiofònic
Data: 07 Desembre 2019 15:00 - 16:30

Nascut al cor de Manhattan el 1929, fill d’un comerciant d’origen jueu, Levin es llicencia en Filosofia i Llengua anglesa a la Universitat de Nova York el 1950. D’ençà d’aleshores, comença a escriure guions per a ràdio i televisió. El primer d’ells és per a ‘Lights Out’ , un espai de ficció radiofònica de terror i temàtica sobrenatural. El 1953 entra a formar part de l’Armada Nord-americana per complir el servei militar fins el 1955. El 1954 escriu la seva primera novel·la, ‘A kiss befor dying’ , que narra la història d’un home ambiciós que assassina la seva promesa per quedar-se amb la germana d’aquesta; una obra que assoleix un gran èxit i obté el Premi Edgar Allan Poe que concedeix l’Associació d’Escriptors de Misteri dels Estats Units. Un any més tard escriu ‘No time for Sergeant’ , una adaptació per al cinema de la novel·la del mateix títol de l’escriptor Mac Hyman, que és portada a la gran pantalla el 1958. L’èxit de l’adaptació del guió dramàtic de Hyman el porta a una dedicació plena a l’art dramàtic, amb títols com ‘Interlock’ , ‘Critic’s choice’ o ‘General Seeger’ . El 1967 fa un parèntesi en la creació teatral per escriure la que és la seva novel·la més coneguda i de més èxit, ‘Rosemary’s baby’ , traduïda a l’Estat Espanyol com ‘La semilla del diablo’ ; més tard adaptada per al cinema per Roman Polanski i convertida en un clàssic del cinema de terror que narra la història d’una dona que ha estat escollida per concebre i donar a llum l’Anti-Crist. Levin inicia aleshores un període de creació artística de notable ressò i triomfs consecutius amb novel·les de misteri i ficció com ‘The perfect day’’ (1970), ‘The Stepford wives’ (1972) i ‘The boys from Brazil’ (1976), aquesta darrera portada també al cinema amb gran èxit; i guions dramàtics com ‘Veronica’s room’ (1974) o ‘Deathtrap’ (Trampa mortal) del 1978, l’obra que avui posem en antena, nominada a quatre Premis Tony i guanyadora del Premi Edgar Allan Poe com a millor guió del 1978; que ostenta a més el rècord de la comèdia de misteri que més temps ha estat en cartellera als escenaris de Broadway amb més de 1800 representacions. Als anys vuitanta, Levin veu com la seva ‘Trampa mortal’ és traduïda a diversos idiomes, representada a nombrosos escenaris d’arreu del món i portada al cinema sota la direcció de Sidney Lumet i amb Michael Caine i Christopher Reeves com a protagonistes; convertint-se així en l’èxit més important de la seva carrera. Simultàniament, continua amb la creació literària amb guions com ‘Break a leg’ (1981) o ‘Cantorial’ (1982) i més tard novel·les com ‘Sliver’ (1991) i ‘Son of Rosemary’ , del 1997, una seqüela de ‘Rosemary’ sbaby’ que no és capaç d’assolir l’èxit de la seva predecessora. Levin mor a la seva casa de Manhattan el novembre del 2007 com a conseqüència d’un atac de cor.

 

Deathtrap’ és un guió teatral en dos actes estrenat al Music Box Theatre’ de Broadway el 26 de Febrer de 1978. A l’Estat Espanyol, ‘Trampa mortal’ veu la llum en versió castellana el desembre de 1981 al Teatro Marquina de Madrid, amb Paco Valladares com a protagonista principal.

‘’Trampa mortal: comèdia d’assassins en dos actes. Un únic espai. Cinc personatges. En l’Acte primer un crim perfecte. En el segon, les conseqüències inesperades. Ben construïda. Bons diàlegs. Rialles en els moments oportuns... Molt comercial. Molt’’.

Amb aquestes paraules, que utilitzen amb ironia el recurs del ‘teatre dins el teatre’, arrenca l’acció de l’obra. El protagonista, Sidney Bruhl, un famós escriptor de novel·les policíaques passa pel seu moment de creativitat i popularitat més baix. Tot canvia quan Clifford Anderson, un ex-alumne seu de la Universitat, li envia el mecanoscrit de la seva primera obra de teatre. Bruhl comprova la magnificència del text i amb l’ajut de Myra, la seva esposa, intenta apropiar-se de l’obra per qualsevol mitjà, arribant fins i tot a idear un pla per assassinar el jove Anderson. Però no tot és el que aparenta ésser, i, com a bon thriller, la comèdia està farcida de girs argumentals inesperats que mantenen en suspens el desenllaç fins a l’últim moment.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, amb les veus de Toni Garrich en Sidney Bruhl, Laura Castillo en Myra Bruhl, Jordi Bernad en Clifford Anderson, Rosa Aguado en Helga Ten Dorp, i Joan Salvador en Porter Milgrim. La narració és d’Emili Muñoz; col·laboren en els efectes sonors Rosa Aguado i Joan Salvador, amb Muntatge Musical i realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc