"L'entrevista" de Natàlia Ginzburg

Temporada estable de Teatre Radiofònic
Data: 30 Novembre 2019 15:00 - 16:30

Natàlia Levi neix a Palerm, a l’illa de Sicília, el 1916. Filla de Giuseppe Levi, d’origen jueu, i de Lidia Tanzi, catòlica, rep una criança i educació basades en l’ateïsme. Passa la majoria de la seva joventut a Torí, on el seu pare, un biòleg estudiós de l’anatomia microscòpica, exerceix de professor a la Universitat. La seva llar es converteix en un lloc de pas habitual d’intel·lectuals, activistes i industrials convidats pels seus pares.

Amb només 17 anys, publica el seu primer relat a la ‘Revista Solaria’ sota el títol de ‘I bambini’. El 1938, es casa amb Leone Ginzburg, de qui n’adopta el cognom legal i artístic, i que és el pare dels seus tres fills. El 1941, tot i que Natàlia viu relativament lliure d’atacs a la seva persona a causa del seu origen; degut a les activitats antifeixistes de Leone; ella, el seu marit i els seus fills es veuen obligats a un exili interior a un petit poble deprimit del sur d’Itàlia. El 1942, durant el període més antisemita de l’Itàlia feixista, publica la seva primera novel·la, La strada che va in città’ , sota el pseudònim d’Alessandra Tornimparte. Com a opositors del règim de Mussolini, el 1943, Natàlia i Leone viatgen en secret a Roma per tal de publicar un diari antifeixista. Allà, però, Leone és arrestat, enviat a presó i greument torturat fins a la mort el 1944. El 1947, apareix la seva segona novel·la, ‘È stato così’ . A banda, escriu també nombrosos assaigs literaris que giren al voltant de la seva experiència durant la guerra i la del seu marit, la seva identificació amb la seva identitat jueva, i la reflexió profunda sobre qüestions relacionades amb la guerra i l'Holocaust.

El 1950, Natàlia torna a contraure matrimoni, ara amb un estudiós de la literatura anglesa, Gabriele Baldini, amb qui s’instal·la a Roma. D’ençà d’aleshores, la seva activitat literària va en augment i inicia el seu període més prolífic amb novel·les com ara ‘Tutti i nostri ieri’ (1952), ‘Valentino’ (1957), ‘La voci della sera’ (1961), Lessico famigliare’ (1963), ‘Caro Michele’ (1973), o ‘Famiglia’ (1977) ; i guions teatrals com ‘Ti ho sposato per allegria’ (1968), ‘Paese di mare’ (1971), o ‘L'intervista’ , el guió que avui posem en antena.

Com molts altres prominents antifeixistes, durant un temps va ser membre del Partit Comunista Itàlia, i fou elegida membre del Parlament com a candidata independent el 1983. Natàlia Ginzburg mor a Roma el 1991 a l’edat de 75 anys.

 

La traducció catalana de ‘L’entrevista’ és obra de l’escriptor barceloní Ignasi Roda i Fàbregas. Marc Roura, un jove periodista, arriba per entrevistar a en Joan Turull, un important estudiós per qui sent una gran admiració. Però en Joan no és a casa, i el jove periodista estableix conversa amb Laia Pijoan i Anna Turull, parella i filla d’en Joan,respectivament. Al cap de poc més d’un any, l’escena es repeteix: de nou l’entrevista perduda, i de nou entre Marc i Laia neix un intercanvi senzill i una intimitat que barreja somnis oblidats amb esperances, relacions trencades amb d’altres que prosperen, il·lusions i decepcions, èxits i pèrdues, amor i odi; és a dir: la vida. Gairebé deu anys més tard, Marc, que ja ha deixat el periodisme i ha perdut tot l’interès per entrevistar en Joan, torna a visitar Laia. En Joan, retirat de la vida pública a causa d’una profunda crisi depressiva, és a casa.

 

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa Aguado en Laia Pijoan, Glòria Salvador en Anna Turull, Joan Salvador en Marc Roura, i Margarida Fabregat en la Senyora Maria. El Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc