"Cinco minutos antes" (Primera part) de Aldo de Benedetti

Temporada estable de Teatre Radiofònic
Data: 17 Novembre 2019 00:00 - 01:00

Benedetti, nascut a Roma el 1892, és autor d’una vintena d’obres teatrals i gairebé un centenar de guions de cinema i televisió. Els seus inicis com a dramaturg daten de finals de la dècada de 1920, quan comença a escriure comèdies lleugeres que adquireixen certa notorietat i popularitat tant al seu país com a l’estranger. D’aquesta èpocaa, destaquen, per exemple, títols com ‘La rendició de Tití’ (1931), ‘No et reconec’ (1932), ‘Milícia territorial’ (1933), ‘L’home somrient’ (1935), o ‘Dues dotzenes de roses roges’ (1936).

D’ençà del 1938 però, després de la promulgació de les lleis racials a Itàlia, i fins a finals de la Segona Guerra Mundial, el seu origen jueu li impedeix poder signar les seves obres amb el seu propi nom, i és en aquest període que intensifica la seva producció de guions televisius.

Un cop acabada la guerra, reprèn la producció teatral amb una producció dramàtica englobada en el que s’anomena el Neorrealisme Italià, un moviment narratiu i cinematogràfic sorgit a partir de 1945 amb l’objectiu de mostrar les condicions socials autèntiques i humanes de la població i deixar de banda l’estil històric i musical que havia imposat el règim feixista italià. A aquesta època pertanyen títols com ‘Sóc un viu’ (1945), ‘L’armariet xinès’ (1947), ‘Els últims cinc minuts’ (1951), ‘Bona nit, Patrícia’ (1956), o ‘El llibertí’ (1959); aquesta darrera portada a l’escenari del Teatre Romea per Joan Capri. Benedetti mor el 1970 després de suïcidar-se a causa d’una profunda depressió sobrevinguda els darrers anys de la seva vida.

 

Cinco minutos antes’ , l’obra que avui posem en antena, és una comèdia en tres actes que tés com a protagonistes Renata i Carlos, una dona independent i un empresari que, cadascun per la seva banda, cerquen un apartament de lloguer a Roma. La casualitat fa que tots dos coincideixin en triar el mateix habitatge per viure-hi; i com que cap dels dos cedeix, finalment arriben a un acord per viure junts. Però aquest tipus d’acords mai són perfectes i els conflictes comencen a aparèixer aviat.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2006, segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Renata, Rosa Aguado en Isabela, Sergi Cebrián en Felipe, Joan Salvador en Carlos, Joana Palau en Valeria, Josep Maria Casanovas en el Compositor, Margarida Fabregat en la Escritora, Joaquim Vidal en el Chófer i el Criat. La narració és de Josep Lucas, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc