Dissabte, 27 de Gener de 2.024

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Duet per un sol violí

de Tom Kempinski

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Thomas Michael John Kempinski neix al suburbi londinenc de Hendon el 1938. Els seus pares, que havien regentat un hotel a Berlin, s’havien vist obligats a emigrar a Londres el 1936 com a refugiats abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. A Londres neix Tom, però, de fet, només hi viu dos anys ja que és evacuat a casa dels avis paterns, a Nova York, a causa de la imminent invasió nazi d’Anglaterra. El 1951, torna a Londres i és internat en una escola per a nois, on s’hi està fins el 1956. L’any següent, obté una important beca per estudiar idiomes moderns a Cambridge, però tot i començar els estudis, els acaba abandonant passades deu setmanes a causa d’una depressió, fet pel qual ingressa en un hospital psiquiàtric durant un breu període de temps. En sortir-ne, decideix fer un tomb a la seva vida, i entra a la Reial Acadèmia d’Art Dramàtic de Londres per convertir-se en actor. El 1961 intervé a la pel·lícula «The Damned», un film de ciència ficció; i poc després participa en el musical Blitz!, basat en els dies dels bombardejos aeris sobre Londres durant la Segona Guerra Mundial. És des d’aleshores que Kempinski adquireix un cert reconeixement com a actor i obté diversos papers escènics i cinematogràfics, a més de nombroses petites intervencions en sèries de la televisió britànica. El 1967 es casa amb la també actriu i model Margaret Nolan, de qui se’n divorcia el 1972. El maig del 1968, Kempinski s’uneix als estudiants revolucionaris que ocupen el Teatre Odéon de París durant les protestes en contra de l’establishment nord-americà que desemboquen en una crisi sense precedents. Durant la dècada dels setanta, continua desenvolupant la seva tasca d’actor dalt dels escenaris londinencs i a la pantalla. Però el 1980, la seva carrera fa un tomb important. «Duet for one», un text teatral escrit per ell mateix expressament per l’actriu Frances de la Tour, qui aleshores era la seva parella, es converteix en un gran èxit tant a Londres com a Nova York. La popularitat de Kempinski i de «Duet for one» van en augment, se’n fan traduccions a diverses llengües i es representa a diferents països; i a més, ell mateix en fa el guió cinematogràfic que s’estrena el 1986 i obté també un gran ressò.

 

«Duet per a un sol violí» («Duet for one») és la història de Stephanie Abrahams, una virtuosa violinista que ho té tot; fama, bona posició social, bona situació econòmica i un matrimoni amb un compositor famós; però que es veu obligada a replantejar-se la vida quan, encara jove, li és diagnosticada una esclerosi múltiple. Davant la fatalitat d’haver de renunciar a la música a causa de la malaltia, recorre al Doctor Feldmann per tal que l’ajudi a assumir el nou estatus. Durant les sis sessions de teràpia a la consulta psiquiàtrica afloren els sentiments, l’angoixa, el dolor i la inseguretat davant les noves circumstàncies que li toca viure.

L’obra està basada en la història real de la violoncelista Jacqueline du Pré i el seu marit Daniel Baremboim, i és tota una experiència d’aprofundiment en la psicologia humana i en la manera d’encarar les adversitats.

«Duet per un sol violí» va ser estrenada a Barcelona el 10 d’abril de 1982, al Teatre Poliorama, amb Rosa Maria Sardà i Claudi Gracia com a protagonistes i amb la direcció de Lluís Pascual; i va esdevenir un èxit notable.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2023, sota la direcció de Rosa Aguado, amb les veus de Toni Garrich en el Doctor Feldmann i Maria Miralda en Stephanie Liebermann. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

r, Jordi Bernad, Jaume Sellarès, Joan Garrigó, Teresa Casals, Margarida Fabregat, Marta Plaza i Rosa Aguado donen veu a l'obra de Josep Maria Ribes Monfar (1885-1972), Joan Maragall (1860-1911), Tomàs Garcés (1901-1993), Joana Raspall (1913-2013), Joan Salvat Papasseït (1894-1924), Ventura Gassol (1893-1980), Jacint Verdaguer (1845-1902), Miquel Martí i Pol (1929-2003), Josep Maria López-Picó (1886-1959), Marià Manent (1898-1988), Narcís Comadira (1942), Pere Ribot i Sunyer (1908-1997), Josep Carner (1884-1970), Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984), Àngel Guimerà (1845-1924), Josep Vicenç Foix (1893-1987) i Joan Alavedra (1896-1981).

 

Serveixi, doncs, aquesta tria poètica per fer-vos arribar els millors desitjos per a aquestes Festes de part de tots els qui formen aquest Quadre de Veus de Radioteatre. Així doncs, Bon Nadal !!!, i poètic!!

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .