Dissabte, 4 de Març de 2.023

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Tristán e Isolda

de Richard Wagner

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Wilheim Richard Wagner, nascut a Leipzig el 1813, és un dels músics més destacats del Romanticisme i de la història de la música. A banda de ser un estudiós de la música, destaca sobretot com a compositor i  director d’orquestra, però també com a poeta, assagista i dramaturg. De seguida guanya una bona reputació com a compositor i transforma el pensament musical amb la idea de convertir les seves composicions en «obres d’art totals», amb la síntesi de l’art poètic, visual, musical i escènic. El 1840, Wagner acaba la seva tercera òpera, «Rienzi», que s’estrena amb gran èxit a Dresde, capital de l’estat de Saxònia. Arran d’aquest fet, és contractat com a director de la Cort Reial saxona i l’Òpera de Dresde, i s’estableix a la ciutat. Els anys següents, les seves òperes van in crescendo, i «L’holandès errant» (1843) o «Tannhäuser» (1845) esdevenen èxits notables. El 1849, Wagner, que ja ha començat a treballar en la composició de «L’anell del Nivelung», s’implica en un moviment polític d’esquerres amb fort component nacionalista que topa amb la voluntat nacional d’unificació nacional alemanya dels estats independents. La situació esclata amb una insurrecció popular que les tropes saxones sufoquen ràpidament, i molts dels revolucionaris són arrestats. Wagner, que tot i tenir un paper menor es veu amenaçat, es veu obligat a fugir i exiliar-se a Zuric, deixant la seva esposa a Dresde. A Zuric, coneix Otto Wesendonck, un ric comerciant de seda que es converteix en el seu protector durant diversos anys. En aquesta estreta relació i convivència, Mathilde, l’esposa de Wesendonck, s’enamora del compositor. Arrel d’aquest idil·li extraordinari, Wagner s’interessa per la llegenda de «Tristany i Isolda», una llegenda medieval bretona que conta la història d’amor entre un jove cavaller de la cort i una princesa irlandesa.

La llegenda de «Tristany i Isolda»  es remunta al segle XII i es basa en un idil·li centrat en els sentiments dels seus protagonistes i que escapa de totes les normes i sentits morals. De totes les versions que se’n coneixen, la del trobador i poeta alemany Gaufred d’Estrasburg és la que pren Wagner per refer l’argument de la seva composició operística. L’acció arrenca quan Isolda, després de trobar el seu promès assassinat, es topa amb el jove Tristany ferit i el cura. Però Isolda creu que el jove és l’assassí del seu estimat i  intenta matar-lo. Tristany fuig i torna més tard per segrestar la jove princesa i obligar-la a casar-se amb el seu oncle, el rei Marke de Cornualles. Isolda dissenya la seva pròpia venjança i pretén fer beure un verí  a Tristany per acabar amb ell. Però el verí provoca un efecte ben diferent...

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2014, sota la direcció d’Ismael  Majó, i amb les veus de Toni Garrich en Tristán, Laura Castillo en Isolda, Margarida Fabregat en Brangania, Jordi Sanz en Kurwenal, Robert Rué en el Tei Marke i Josep Maria Sans en Melote. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .