Dissabte, 17 de Desembre de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Quan s'acosta l'hivern

de Laura Campbell

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

Alcem el nostre teló imaginari per assistir a la representació d’un guió teatral d’aquells que conviden a la reflexió, i que, de ben segur, despertarà el vostre interès. La seva autora, Laura Campbell, plasma en aquesta obra les seves pròpies inquietuds i vivències personals en la proximitat de la vellesa vital, en l’hivern de la vida, i converteix «Quan s’acosta l’hivern» en tot un homenatge i un clam fraternal a les seves pròpies amistats.

 Laura Campbell és el pseudònim de Roser Solé i Vendrell. Solé neix a Barcelona el 1950, en concret al barri d’Horta. El fet que la seva família estigui estretament lligada als Lluïsos d’Horta, l’entitat cultural i recreativa del barri, incideix en que ja de ben petita comenci a trepitjar els escenaris tal com ho fan el pare i els germans, oncles i cosins.

De caràcter introvertit, però també divertida, optimista i amb sentit de l’humor, Solé ha dedicat la seva vida professional a l’àmbit sanitari exercint de llevadora; i es mare de tres fills: Marta, Anna i Joan.

La seva trajectòria dalt dels escenaris s’inicia amb les representacions dels «Pastorets» i de «La Passió» , així com a diferents aparicions amb el grup teatral infantil i juvenil. Més tard, ja com a actriu més madura, destaquen les seves aparicions a obres com «Terra baixa» d’Àngel Guimerà, on comparteix escenari amb Lluís Homar que per primera vegada representava aquesta obra; «Figuretes de vidre» de Tennessee Williams; «Un enemic del poble» d’Henrik Ibsen, també compartint escena amb Lluís Homar; «Magnòlies d’acer» de Robert Harling; o la mateixa «Quan s’acosta l’hivern» on a banda de ser-ne l’autora hi pren part com a actriu.

A banda de l’afició pel teatre, Solé mai ha deixat d’escriure contes, poemes, narracions, ..., però sempre per plaer. L’any 2010, però, rep l’encàrrec d’escriure una obra de teatre, «L’hotel dels disbarats», representada amb gran èxit pel grup de teatre dels Lluïsos d’Horta i altres components de diverses seccions de l’entitat. Malgrat no tenir el pensament d’escriure més textos dramàtic, el 2012 sent la necessitat de fer-ho altra vegada arran de la mort de la seva amiga Bet. Solé sempre ha tingut molt present la mort, segurament perquè aquesta se li va endur la mare quan només tenia quatre anys.

Actualment, Roser Soler viu a Sant Cugat del Vallès, i continua encara lligada al teatre perquè com ella mateixa diu: ‘’Costa desintoxicar-se’n’’.

 A «Quan s’acosta l’hivern», cinc amigues es reuneixen per recordar la Beth en el segon aniversari de la seva mort. Parlaran sobre l’amistat, la vellesa, la vida, la mort i de com la veuen. Parlaran, també, de les seves pors i dels seus secrets. Veurem com cadascuna, ha après, o no, a resoldre o a afrontar les pors quotidianes, que massa vegades, els humans, tendim a deixar aparcades. En un to planer i tranquil, l’obra ens convida a pensar en el que sovint volem oblidar: la mort. No hi falta, però, el sentit de l’humor.

L’obra fou estrenada l’octubre de 2016 als Lluïsos sota la direcció de Lluís Solé i amb Toñi Rimblas, Núria Solé, Roser Solé, Ílida Iñigo i Lídia Ibars en el repartiment.

 La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2022, sota la direcció de Rosa Aguado, on ella mateixa interpreta a Margaret, Maria Miralda és Helen, Laura Castillo és Sophie, Sumsi Borgunyó com a Emily i Montse Ruiz en Jane. La narració és d’Albert Alcadio, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .