Dissabte, 15 d'Octubre de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Pigmalió

de George Bernard Shaw

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

George Bernard Shaw neix a Dublín el 1856 en el si d'una família pobra i protestant. Dramaturg, novel·lista, crític literari, assagista, activista polític i un provocador inconformista, Shaw utilitza la seva obra per a criticar amb to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, i la hipocresia religiosa; alhora que proposa solucions des del seu punt de vista filosòfic.

El 1870, marxa a Londres i allà escriu cinc novel·les, totes elles rebutjades pels editors. És aleshores que comença a escriure una columna de crítica musical al diari 'Star' i que comença a involucrar-se en política, per acabar esdevenint una de les figures clau del moviment socialista i de les idees polítiques progressistes.

El 1895 es converteix en crític teatral del diari 'Saturday review' . Això significa el pas definitiu cap a la seva carrera com a dramaturg. Tres anys més tard, estrena la seva primera obra de teatre, 'Cándida' . Els anys següents, escriu una vintena més de textos dramàtics, fins arribar el 1913, quan publica la que és la creació que li ha donat la fama mundial: 'Pigmalió', l'obra que avui posem en antena.

El 1925, l'Acadèmia Sueca li atorga el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva sàtira estimulant que presenta sovint una bellesa poètica singular. L'any 1938, participa en l'adaptació de 'Pigmalió' per al cinema . La pel·lícula és guardonada amb un Òscar al millor guió adaptat.

 

''Pigmalió'' és una comèdia en la que el llenguatge esdevé l'element clau per transformar una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i lliure, capaç de passar inadvertida en l'alta societat. La versió més coneguda de l'obra en llengua catalana és la signada per Joan Oliver el 1957, que no només es limita a fer una simple traducció del text original de Shaw, sinó que fa una adaptació de l'entorn del Londres de l'època post-victoriana per reconvertir-la a la Barcelona dels anys cinquanta, una Barcelona de post-guerra que, aparentment, començava a recuperar-se. Oliver juga amb els elements de la diferenciació del llenguatge, contraposant el mal català de les classes populars barcelonines i el català dels barcelonins cultes. L'estrena del text té lloc el 26 de maig de 1957 al teatre La Faràndula de Sabadell i assoleix un èxit notable. El 1986, ''Pigmalió'' torna a publicar-se, amb algunes correccions sobre el text d'Oliver introduïdes per l'escriptor Francesc Vallverdú. L'any 1997, l'escriptor i filòleg Xavier Bru de Sala torna a traduir l'obra i hi introdueix alguns canvis. No obstant, la versió d'Oliver de 1957 és la més popular i la més representada arreu del país.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament en directe del Quadre de Veus de Radioteatre a l'Auditori del Centre Cultural de Caixa Terrassa el 30 de Novembre del 2001. Sota la direcció de Joan Garrigó, i segons l'adaptació de Joan Carles Peris, intervenen les veus de Rosa Aguado en Roseta Fernandes, Ramon Bravo en Martí Jordana, Ricard Pagès en el Coronel Fontanella, Maria Glòria Farrés en la Senyora Jordana, Francisco Domingo en Quim Fernandes, Dolors Trenchs en la Senyora Mercè, Joana Palau en la Senyora Fortuny, Marta Plaza en Clara, Jordi Bernad en Toni, Margarida Fullola en la Serventa i Joaquim Vidal en el Taxista. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .