Dissabte, 1 d'Abril de 2.023
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La visita
d'Isabel-Clara Simó
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Isabel-Clara Simó i Monllor neix a Alcoi el 1943. Llicenciada en Filosofia i Periodisme, i doctorada en Filologia Romànica, comença a exercir de docent, primer a la Comunitat Valenciana i més tard a Catalunya. El 1972 deixa la docència per iniciar la seva carrera periodística exercint la direcció de la revista ‘Canigó’ i col·laborant habitualment en diversos mitjans de comunicació.
Els inicis de la seva carrera literària es remunten al 1978, quan un recull de sis històries de curta durada originals de l’autora sota el títol de ‘Es quan miro que hi veig clar’ obté el Premi Víctor Català de contes i narracions. La seva primera novel·la arriba el 1983. Ambientada a la seva ciutat nadiua, ‘Júlia’ és una història ambientada en personatges i fets reals ocorreguts a Alcoi arran de la insurrecció popular esdevinguda a la ciutat el 1873 i que, amb el temps, ha esdevingut potser la seva obra més emblemàtica. Darrera de ‘Júlia’, Simó inicia un període de creació prolífic amb gairebé una cinquantena de publicacions que la consagren com a escriptora: ‘Ídols’ (1985); ‘D’Alcoi a Nova York’, ambientada també a la capital de la comarca de l’Alcoià, o ‘El mossèn’, sobre la vida de Jacint Verdaguer, ambdues de 1987; ‘La Nati’ (1991); ‘Raquel’ (1992); ‘Històries perverses’ , Premi Crítica Serra d’Or del 1993; ‘La salvatge’, Premi Sant Jordi el 1993; ‘Dones’, un recull de relats del 1997 adaptada posteriorment al cinema; ‘El gust amarg de la cervesa’ (1999); ‘T'imagines la vida sense ell?’ (2000); ‘Hum... Rita!: L'home que ensumava dones’, Premi Andròmina del 2001; ‘El meu germà Pol’, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira del 2007; ...
Si bé el gruix de la seva obra és la narrativa i la novel·la, Simó ha fet incursions també en l’àmbit poètic, estudis literaris i textos d’investigació i divulgació; i ha publicat també dues obres teatrals: ‘Còmplices’, portada a escena per l’actor Pep Cortès amb un èxit de crítica i públic excel·lents; i ‘La visita’, l’obra que avui posem en escena, inèdita encara als escenaris.
A banda dels guardons obtinguts pels seus textos literaris, Simó ha obté altres reconeixements i distincions per la seva trajectòria, com la ‘Creu de Sant Jordi’ del 1999; el ‘Premi Joan Coromines’ per a persones i col·lectius que destaquen pel seu compromís en la normalització de la llengua catalana, la cultura i la nació del 2008; el ‘Premi Trajectòria’ en reconeixement de l’extensa obra de l’escriptora i la seva implicació en la defensa de la llengua; la ‘Medalla d’Honor’ de la Xarxa Vives d’Universitats del 2016; o el ‘Premi d’Honor de les Lletres Catalanes’ l’any 2017.
Isabel-Clara Simó mor el mes de gener del 2020 a l’edat de 76 anys a conseqüència degenerativa que en els darrers temps l’havia apartat de la vida pública. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana, i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes com ara l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, l’italià, el neerlandès i el suec.
A ‘La visita’, els dos protagonistes, el matrimoni sexagenari entre l’Andreu i la Sofia, s’enfronten a la tragèdia inevitable de qualsevol vida. Ell, un traductor ja jubilat que es resisteix a abandonar la seva activitat, està immers en la feixuga tasca de la traducció d’un dels textos de Plató. Ella, una famosa violinista obligada a aturar la seva activitat professional a causa de la seva malaltia terminal, s’enfronta a uns límits difícils de superar. Malgrat la visió amarga i intensa del dolor físic i emocional present en la seva relació, s’hi palpa també una dosi d’humor i ironia que ajuden a ampliar la capacitat dramàtica de tot el que envolta els protagonistes. ‘La visita’ pretén no deixar l’espectador indiferent, i convida a la reflexió sobre l’existència humana des de diversos plantejaments sobre la condició de la vida i de la mort.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, amb les veus de Jaume Sellarès en Andreu, Margarida Fabregat en Sofia, Robert Rué en el Doctor Puig, Anna Massallé en Andrea i Jordi Alegre en Ernest. La narració és de Joan Salvador, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.
