Lluís Elias i Bracons va néixer a Sabadell a les acaballes del segle XIX, el 1896, i fou força conegut com a dibuixant i comediògraf. En la seva joventut, va col·laborar en diferents setmanaris de caràcter satíric, republicà i anticlerical, com 'La campana de Gràcia', 'L'esquella de la Torratxa' o 'Papitu'. El 1920 va marxar a Paris, on hi va residir fins el 1931. A la seva tornada, va dedicar-se plenament al teatre i va escriure una trentena d'obres fins el 1953, any de la seva mort. Va formar part del Grup dels Sis, conjuntament amb altres cinc caricaturistes i dibuixants de l'època.

''La néta de Paris'' és una comèdia en tres actes que inclou també una dosi de dramatisme, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona al desembre de 1946 per la companyia 'Vila de Bi', i publicada el 1951. L'acció de l'obra transcorre durant els anys quaranta del segle passat en l'ambient rural i conservador de la Catalunya interior que l'emigració i l'esgotament del sòl semblen haver condemnat per sempre. La història trista d'una família dividida, els neguits econòmics dels protagonistes, el triomf de l'amor sincer, el final feliç, ..., són alguns dels ingredients d'aquesta obra en que, de ben segur, trobareu personatges amb caracteritzacions que us poden resultar familiars.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1989 sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb la participació de Rosa Aguado en Martina, Dolors Trenchs en Venància, Rosa Izquierdo en Rosa, Manuel Arisó en Don Andreu, Ramon Bravo en el doctor Carles Duarry, Anselm Marcet en Matilla, Joan Salvador en George Lambert, Joaquim Vidal en el senyor Lambert, Lluís Barón en Raventós, i Joan Rodón en Benjamí. La narració és de Maria Glòria Farrés, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.