Dissabte, 6 de Maig de 2.023

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

L'alegria que passa

de Santiago Rusiñol

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Lluny del caràcter més còmic de les dues obres emeses anteriorment, ''L'alegria que passa'' és una obra de caire més simbolista, escrita el 1897 i publicada un any més tard per l'Avenç; i estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia 'Teatre Íntim' d'Adrià Gual al Teatre Líric de Barcelona. L'argument de l'obra, inspirada en una anècdota real ocorreguda a Sitges, gira al voltant de la situació que es viu en un poble que rep la visita d'un carro d'artistes. D'ençà d'aquest moment apareix un conflicte manifest entre els còmics, uns personatges que representen la llibertat i la bohèmia, i el poble, més materialista i encarcarat, que no els entén i els rebutja frontalment. Però entre aquests dos móns antagònics, apareix un personatge pont: en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al poble, ha tingut la possibilitat de passar una temporada a ciutat per seguir els seus estudis i prefereix la vida dels artistes més que no pas l'encarcarament de la societat que l'envolta. En Joanet lluita per tal que els seus conciutadans abandonin el seu materialisme i entenguin i acceptin les raons que exposen els artistes.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1998 sota la direcció de Joan Garrigó segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris; i amb la participació de Crisol Tuà en Joanet, Joaquim Vidal en Tòfol, Margarida Fabregat en Tuies, Rosa Izquierdo en Agneta, Ramon Bravo en l'Alcalde, Joan Salvador en el Clown, Rosa Aguado en Zaira i Joan Rodón en Cop de puny. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .