Dissabte, 8 d'Octubre de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Fulgor y muerte de Joaquín Murieta

de Pablo Neruda

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, més conegut pel pseudònim de Pablo Neruda, neix a la població xilena de Parral el 1904. Fill de ferroviari i orfe de mare des dels dos mesos a causa de la tuberculosi, el 1906 la família es trasllada a Temuco, on el seu pare contrau novament matrimoni amb Trinidad Candia. El 1910 ingres al Liceu d’Homes de Temuco, on, fins a 1920, hi cursa la totalitat dels seus estudis fins a sisè any d’Humanitats. La seva afició a la poesia el porta a escriure, i el 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals, i poc després comença a contribuir regularment a la revista literària «Selva Austral», on comença a utilitzar el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda. L’entorn natural de Temuco, els seus boscos, llacs, rius i muntanyes acabaran marcant l’estil poètic de l’autor, que es reflecteix en gran part del contingut inclòs a «Crepusculario», el seu primer llibre de poemes publicat el 1923.

El 1921, s’estableix a Santiago de Xile i inicia estudis de pedagogia en llengua francesa, amb la motivació, no tant a la dedicació pedagògica, sinó més aviat a la possibilitat d’aprendre francès i tenir capacitat de llegir poesia en aquesta llengua. El 1924 publica la seva obra més famosa, «Veinte poemas de amor y una canción desesperada», on es deixa entreveure una certa influència del Modernisme. El 1926 es publiquen «El habitante y su esperanza», «Anillos» i «Tentativa del hombre infinito», on es deixa entreveure un propòsit de renovació amb un estil més avantguardista adaptat als nous gustos del públic. En plena època creativa, Neruda inicia una carrera diplomàtica que el porta al consolat de països com Birmània, Sri Lanka, la Illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. Gràcies a aquests múltiples viatges coneix Federico García Lorca i Rafael Alberti.El 1937, commogut per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i l’assassinat de Lorca, es compromet amb la causa republicana, primer a Espanya i més tard a França, on el 1939encapçala el projecte per portar 2000 immigrants espanyols des de França a Xile. El 1943, Neruda torna a Xile, s’uneix al Partit Comunista de Xile i exerceix de senador de la república. Però la repressió que desencadena arran de l’arribada de Videla al poder obliguen Neruda a viure en la clandestinitat, primer al seu propi país, i més tard a Argentina i Europa. El 1970, amb el triomf republicà de Salvador Allende, Neruda és designat ambaixador a França, i dos anys més tard retorna a Xile. Durant la seva trajectòria, Neruda ha estat reconegut i guardonat en diferents ocasions, però en destaquen, sobretot, el Premi Nacional de Literatura de Xile el 1945, i el Premi Nobel de Literatura el 1971. Neruda mort la tardor de 1973 a Santiago de Xile a causa d’un càncer. Un any després, es publica la seva autobiografia, no pas exempta de polèmica, degut a algunes de les declaracions i manifestacions que inclou, sota el títol de ·Confieso que he vivido».

 

«Fulgor y muerte de Joaquín Murieta» és una obra dramàtica escrita el 1967 que reflecteix la complexa realitat de la comunitat llatina del segle XIX als Estats Units, i està concebuda a mig camí entre obra de teatre, òpera, i cantata escènica. Compta la història de Joaquín Murieta, que arriba a California des de Valparaíso cap al 1850, en plena època de la febre de l’or. Allà Murieta es converteix en un llegendari bandoler que, alhora, encapçala la protesta per les condicions laborals extremes d’explotació pròpies de la mineria de l’època.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó i segons l’adaptació de Joan Rodón; ambJoan Garrigó en la Voz de Pablo Neruda, Ricard Pagès és la Voz del Poeta, Joan Salvador en Joaquin Murieta; Laura Castillo en Teresa; Jordi Bernad en el Jinete; Ramon Bravo en el Indio Rosendo Juarez; Joana Palau en el Roto primero; Rosa Aguado en el Roto segundo; Joaquim Vidal en Don Vicente; Aurelio Rodriguez en el Oficinista Reyes; Albert Puig en Tresdedos; Manuel Arisó en la Voz masculina; i Margarida Fabregat, Joana Palau, Rosa Aguado, Julia Gonzalez i Dolors Trenchs són las Voces femenina. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .