Dissabte, 27 de Maig de 2.023
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Escena final
de Roger Justafré
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Fill de pare empordanès i mare cubana, Justafré neix a Barcelona el 1944. Es llicencia en Filologia Moderna a la Universitat de Barcelona a començaments dels seixanta. Als quinze anys forma la companyia ''Momo, Teatro Independiente'' per dirigir i representar les obres que ell mateix escriu. Més endavant, completa la seva formació a l'Escola de teatre d'Adrià Gual i segueix estudis a l'Escola de Cinema. El seu primer èxit com a escriptor teatral li arriba el 1966, quan obté l'accèssit del Premi Carlos Lemos amb l'obra ''Y hubo otra pequeña guerra''. Dos anys després obté el Ciutat de Barcelona de Teatre amb ''Balada del príncipe triste''. Posteriorment, li seguirien altres obres que obtindrien diversos reconeixements, com ara ''Las coplas del contrabando'' (Finalista del Premi Guipúzcoa el1968), ''Balada del trovador i la muerte'' (Finalista del Festival de Sitges), ''Las pobres cocottes, solas después de la bomba nos hablan desde su boudoir perfectamente acondicionado'' (Premi MOR de Fuentes de Teatro Breve de Saragossa el 1970) i un nou Premi Ciutat de Barcelona, aquest cop de Teatre Infantil, amb ''Farsa del niño'' i ''Los comediantes i Dido'', del 1973.
Fart d'escriure i de topar amb prohibicions de tot tipus per divulgar la seva tasca teatral, el mateix 1973 accepta la proposta d'entrar a treballar a Televisió Espanyola com a realitzador d'espais dramàtics i musicals, una activitat que desenvolupa fins l'any 2003. Durant aquest període televisiu, Justafré aprofita per continuar escrivint (sempre que li ve de gust) tot tipus de guions, des de dramàtics per a la mateixa televisió, fins a documentals, novel·la narrativa, o peces teatrals tant en català com en castellà. Entre aquestes darreres, destaquen ''Càsting'' (Accèssit als Premis SGAE el 1975), ''Hijos de la niebla'' (Premi SGAE el 1996), o ''Escena final davant la mar'' (Premi Falla, Campanar de València, del 1992), l'obra que avui posem en antena.
''Escena final davant la mar'' és una comèdia actual, però que té les seves arrels en l'antiga tragèdia clàssica. És la història de la Laura Beltrán, una actriu ja madura que decideix obrir un bar musical en una de les zones de moda de Sitges. És una història de conflictes, d'il·lusions, d'amors i desenganys, d'humor, de reflexió i diversió, ..., de vida i de teatre.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Laura Beltrán, Joana Palau en Laia, Rosa Aguado en Electra, Albert Puig en Marc, Ismael Majó en Orestes, Jordi Bernad en el Periodista, Joan Salvador en el Fotògraf i Francisco Domingo en Ernest. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.