Dissabte, 12 de Novembre de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

El mercader de Venècia

de William Shakespeare

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

William Shakespeare neix a Stratford el 1564. És el tercer dels vuit fills del matrimoni entre John Shakespeare, un pròsper comerciant del municipi que més tard cau en desgràcia acusat de comerç il·legal de llana, i Mary Arden, descendent d’alt llinatge. El jove William estudia a l’escola local i rep una intensa educació en gramàtica i literatura llatines. El 1852, als divuit anys, contrau matrimoni amb Anne Hathaway, vuit anys més gran que ell i, en aquell moment, ja embarassada de tres mesos. Fruit d’aquest matrimoni, poc avingut, dit sigui de pas, en neixen tres fills: Susannah, Hamnet i Judith. A començaments de la dècada de 1590, Shakespeare s’instal·la en solitari a Londres i comença la seva carrera de dramaturg amb títols com «La comèdia dels errors» i «Els dos gentilhomes de Verona», on la vis còmica, els jocs de paraules i el contrast entre personatges oposats hi són ben presents. Aquest és l’inici d’un període de creativitat dramàtica on, a banda de la comèdia, guanya adeptes amb obres de caràcter històric i tragèdies, les altres dues grans potes de la seva obra literària. D’entre el total de les seves trenta-sis obres literàries reconegudes, s’hi compten un total de quinze comèdies, onze tragèdies, i deu obres històriques. En el camp còmic, a banda de les ja esmentades, destaquen també «El somni d’una nit d’estiu» i «El mercader de Venècia» (1596), «Molt soroll per no res» (1598), «Les alegres comares de Windsor» (1601) o «Tot va bé si acaba bé» (1602). Pel que fa a les tragèdies, ja les dues primeres esdevenen grans èxits, «Titus Andrònic» (1594) i «Romeu i Julieta» (1595). Més tard, li segueixen «Juli Cèsar» (1599), el clàssic dels clàssics «Hamlet» (1601), «Otel·lo» (1604), «El rei Lear» (1605), o «Macbeth» (1606). La producció de caràcter històric sovint pren la seva referència de les «Cròniques d’Anglaterra» de l’historiador Raphael Holinshed i inclou títols com «Eduard III» (1596), «Ricard III» (1597), o «Enric V» (1599).

A banda de ser un dramaturg inqüestionable, Shakespeare destaca també en l’àmbit poètic, sobretot en la composició de sonets, que sovint posa en boca de molts dels personatges de les seves obres teatrals.

Els darrers anys de la seva vida, Shakespeare torna al seu poble natal i es veu involucrat en diversos litigis a causa de l’adquisició de diferents propietats i la privació del dret de la seva esposa a percebre la seva herència en enviudar. Shakespeare mor el 23 d’abril de 1616 i és enterrat al presbiteri de l’església de la Santíssima Trinitat de Stratford, on havia adquirit un delme i on es fa construir un monument funerari amb un epitafi on s’hi pot llegir: «Amic meu, per Déu, absten-te de cavar la pols aquí tancada. Beneït sigui l’home que respecti aquestes pedres, i maleït el qui remogui els meus ossos». Segons la llegenda popular, les obres inèdites de l’autor romanen enterrades amb ell a la tomba. El cert és, però, que ningú mai s’ha atrevit a comprovar-ho, segurament per temença a la maledicció del seu epitafi.

 

«El mercader de Venècia» és una comèdia en cinc actes escrita en vers i en prosa que arrenca quan Bassanio, un noble venecià que ha malgastat tots els seus diners, demana a Antonio, un ric mercader amic seu, la quantitat de tres mil ducats per tal de poder conquistar definitivament Pòrcia, la seva promesa. Però Antonio ha invertit tots els seus diners en especulacions comercials marítimes i la seva única sortida és demanar els diners en préstec a Shylock, un usurer jueu a qui abans havia estat enfrontat. El vell Shylock accepta fer el préstec sota una única condició. A partir d’aquí, es desenvolupa una trama argumental on uns i altres posen de manifest els seus neguits, les seves voluntats i les seves necessitats.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2012, sota la direcció de Joan Garrigó i Ismael Majó, i amb les veus de Toni Garrich en Antonio, Aurelio Rodriguez en Basanio, Joan Rodón en Shylock, Laura Castillo en Pòrcia, Rosa Aguado en Nerissa, Marta Plaza en Jessica, Jaume Sellarès en Solanio, Joan Roca en Salarino, Joan Salvador en Graziano, Hugo Bassiner en Lorenzo, Enric López en Lancelot Geppa, Robert Rué en el Dux de Venècia, David Cruz en el Prínceo del Marroc, i Martí Vila en el Missatger i Criat. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical d’Ismael Majó i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .