Dissabte, 21 de Maig de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Petra Regalada

d'Antonio Gala

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Antonio Gala Velasco neix el 1936 a Ciudad Real. Als nou anys, però, es trasllada a viure a Còrdova, on passa la seva infància i joventut. Lector precoç d'autors com Garcilaso i San Juan de la Cruz entre d'altres, ben aviat comença a escriure les seves primeres obres. Als catorze anys fa una conferència al 'Círculo de la Amistad', i un any més tard inicia els estudis de Dret a la Universitat de Sevilla, i més tard de Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat de Madrid, obtenint la llicenciatura en tots els casos. Posteriorment, i pressionat pel seu pare, inicia la preparació per formar part del Cos de l'Advocacia de l'Estat. En un gest de rebel·lia, però, l'abandona i acaba ingressant a l'Orde de la Cartoixa. No obstant, la manca d'adaptació a la vida monàstica i la rígida disciplina a la que està sotmès, el porten a ésser expulsat de la Orde. És aleshores que decideix marxar a Portugal, on comença a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i du una vida bohèmia. És en aquesta època que escriu 'Enemigo íntimo', un text poètic pel que rep un accèssit d'un important premi literari, i que representa el començament d'una carrera teatral i periodística carregada d'èxit, que d'ençà de 1963 li permet viure de manera exclusiva de l'escriptura. El 1962, marxa a viure a Florència, on s'hi està un any i escaig. A mitjans de la dècada dels seixanta, pateix una important malaltia a l'estómac que el porta al llindar de la mort. És durant el procés de convalescència de la malaltia que Gala comença a utilitzar el bastó, el seu complement més característic i del que disposa d'una gran col·lecció de gairebé tres mil exemplars.

L'obra de Gala està marcada pel tractament de temes històrics des d'una perspectiva que pretén posar sobre la taula el que succeeix en el present mitjançant l'aprofundiment en els esdeveniments del passat. 'Los verdes campos de Edén' (1963), 'Noviembre y un poco de hierba' i 'Los buenos días perdidos'' (1972), ''Anillos para una dama'' (1973), ''Las cítaras colgadas de los árboles'' (1974), ''¿Por qué corres, Ulises?'' (1975), ''Petra Regalada'' (1980), ''El hotelito'' (1985) o ''Séneca o el beneficio de la duda'' (1987) són alguns dels títols teatrals que més sobresurten de la seva producció dramàtica. Sovint, però, la seva obra teatral és més apreciada pel públic que no pas per la crítica, degut a la seva difícil classificació pel caràcter personal que hi dóna l'autor.

Convertit ja en un personatge altament popular, a la dècada de 1990 comença a escriure novel·les. La primera d'elles, ''El manuscrito carmesí'' (1990) obté el Premi Planeta. D'ençà del nou segle, el ritme de creació i publicació ha anat disminuint progressivament, i la presència de Gala es redueix als articles d'opinió publicats a la premsa. Destaca, també, la seva vessant de mecenes, amb la creació de la Fundació que du el seu nom, dedicada a recolzar i ajudar econòmicament la tasca d'artistes joves.

 

''Petra Regalada'' és la primera obra que Gala escriu després de la mort de Franco, ara ja sense la submissió a la censura. La història transcorre a un poble petit de l'Espanya rural, on Dolores, la Petra, exerceix de prostituta en un antic convent ara reconvertit en bordell sota els auspicis de les forces vives del mateix poble; unes forces vives comandades per Don Bernabé, Don Moncho i Don Arévalo, que tenen els seus particulars interessos per continuar mantenint una tradició un tant especial. Però amb l'arribada de Mario, un jove liberal, sembla girar-se'ls tot en contra. L'enfrontament entre les dues parts du a situacions tenses amb la voluntat d'una banda per continuar mantenint la tradició imposada i de trencar-la per l'altra. És una comèdia agre i intel·ligent, que malgrat parlar d'un temps passat, és una història que es repeteix a diari. Les tradicions poden convertir-se en una eina de doble tall quan el poble hi té una fe cega i, en canvi, els governants les deformen pel seu propi benefici. L'abús de poder, l'avarícia i l'ambició dels opressors (Don Bernabé, Don Moncho i Don Arévalo) duen el poble (Petra, Camila, Tadeo) a un estat d'ignorància i submissió. Però sempre hi ha algú com la Petra, que amb l'ajut de l'esperança i la renovació (Mario), està disposat a trencar els murs d'aquestes tradicions desfigurades i poc humanes.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1989, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Petra Regalada, Margarida Fabregat en Camila, Anselm Marcet en Don Bernabé, Guillermo Salceda en Don Moncho, Ramon Bravo en Don Arévalo, Ismael Majó en Mario, i Joan Rodón en Tadeo. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 


 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .