Dissabte, 18 de Desembre de 2.021

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Terra baixa

d'Àngel Guimerà

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Àngel Guimerà i Jorge neix el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Allà hi passa els primers anys de la seva infantesa fins que el 1854 la família es trasllada a El Vendrell. No és fins a aquest moment que el seu progenitor natural, Agustí Guimerà i Fonts, en reconeix la seva paternitat i la del seu germà Juli, ambdós fruit de la seva relació amb Margarita Jorge Castellano, amb qui es casa aquest mateix any a Barcelona. Aquests fets seran, segons els biògrafs i estudiosos de Guimerà, aspectes claus que influiran de manera directa en la vida i obra de l’autor.

L’obra de Guimerà es pot dividir en quatre etapes diferenciades. Una primera etapa és la que correspon als seus primers anys de creació, amb tragèdies romàntiques escrites en vers que tracten temes històrics i que segueixen les cànons Renaixentistes. Exemples d’aquest període en són ‘Gala Placídia’ (1879), ‘Judit de Welp’ (1883), ‘El rei Felip’ (1886), o ‘Mar i Cel’ (1888).

Guimerà, però, abandona el to solemne i l’escriptura en vers per acostar-se més als afers de la vida quotidiana i la problemàtica social de la població més humil; i els seus drames prenen un caire més propi del Realisme. Aquesta és l’època de més plenitud creativa i de major èxit de l’autor, amb títols com ‘La sala d’espera’ (1890), ‘En Pólvora’ (1893), ‘La festa del blat’ (1896), o la seva trilogia daurada, que representa el cim de la seva producció, formada per ‘Maria Rosa’ (1894), ‘Terra Baixa’ (1896), i ‘La filla del mar’ (1900).

Amb l’entrada del Modernisme, les preferències del públic varien de manera notable i Guimerà, com molts d’altres autors de la seva època, es veu obligat a fer un gir literari per adaptar-se al nou moviment. ‘L’aranya’ (1906); ‘La Santa Espina’ (1907), una rondalla en tres actes musicada per Enric Morera i un fragment de la qual s’ha convertit en un dels himnes patriòtics de la Catalunya moderna; i ‘La reina vella’ (1907), en són els intents més destacats.

Finalment, amb un Modernisme ja decadent i un Guimerà ja en plena maduresa, l’autor fa un retorn als seus orígens per endinsar-se novament en els temes històrics amb tragèdies com ‘Jesús que torna’ i ‘Indibil i Mandoni’ (1917), o ‘El dret diví’ (1924), aquesta darrera inacabada a causa de la seva mort el 1924 a Barcelona.

 

‘’Terra Baixa’’ és un drama en tres actes, escrit en prosa, que transcorre en una societat rural i planteja l’oposició entre la puresa, la bondat i els ideals de la vida al camp (la Terra Alta), davant la malícia, la corrupció i el materialisme de la vila o ciutat (la Terra Baixa). La protagonista, la Marta, és una noia de la Terra Baixa obligada, a contracor, a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, el Sebastià. Per pagar els seus deutes, en Sebastià té la necessitat de casar-se amb una pubilla de casa bona, però com que tothom va ple de la seva relació amb la Marta, cap pubilla el vol per marit. És per això que disposa un matrimoni de conveniència per casar la Marta amb algú de fora, i, amb l’ajut d’en Tomàs, enreden en Manelic, un pastor senzill i humil de la Terra Alta que hi accedeix per amor. Malgrat l’oposició de la Marta, aquesta acaba cedint per ordre de l’amo, i el matrimoni de conveniència va endavant. De seguida, però, en Manelic s’adona que el seu amor no és correspost i queda molt ferit. A partir d’aquí, els fets i les relacions entre els personatges desencadenen la resta de la trama dramàtica argumental que els enfronta fins arribar al tràgic desenllaç final.

Curiosament, l’obra va ser estrenada abans en castellà que en català al Teatro Español de Madrid el novembre de 1896, per la Companyia de Maria Guerrero, a partir de la traducció de José de Echegaray. i va ser tot un èxit. L’estrena en català va haver d’esperar uns mesos, fins el febrer de 1897, quan va ser portada a l’escenari del Teatre Principal de Tortosa per la Companyia de Teodor Bonaplata. D’ençà d’aleshores, ‘Terra Baixa’ s’ha convertit en una de les obres teatrals en català més representades arreu, i ha estat traduïda a catorze idiomes, i se n’han fet una desena d’adaptacions cinematogràfiques i tres composicions operístiques.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2013, sota la direcció d’Ismael Majó i Joan Garrigó, i amb les veus de Toni Garrich en Manelic, Rosa Aguado en Marta, Joan Rodón en Tomàs, Joan Salvador en Sebastià, Natàlia Grandia en Nuri, Robert Rué en Xeixa, Margarida Fabregat en Pepa, Laura Castillo en Antònia,Rodrigo Friera en el Mossèn i Ismael Majó en Josep. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical d’Enric López, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .