Dissabte, 11 de Desembre de 2.021
Temporada estable de Teatre Radiofònic
Melocotón en almíbar
de Miguel Mihura
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Miguel Mihura Santos neix a Madrid el 1905, fill de l’actor, autor i empresari teatral Miguel Mihura Álvarez,. Estudia batxillerat a un col·legi de la capital, però després de la mort del seu pare abandona els estudis per dedicar-se a l’humor i les historietes que publica en diferents revistes infantils, satíriques i literàries. A la dècada dels anys 20 treballa com a periodista i entra en contacte amb d’altres autors humorístics contemporanis que acabaran per influir definitivament en la seva obra, com ara López Rubio o Jardiel Poncela. Durant la Guerra Civil, pren posició pel bàndol sublevat i es converteix en director de ‘’La Ametralladora’’, una revista de propaganda destinada als soldats del front militar. Acabada la guerra, funda i dirigeix ‘’La Codorniz’’, revista d’humor gràfic i literari considerada com a estendard paròdic de les convencions socials de l’època.
Mihura és considerat com el renovador del teatre còmic espanyol del segle XX. Amb una gran facilitat pels jocs semàntics, els embolics i l’absurd, les seves obres reflecteixen l’intent d’amagar el pessimisme i el desencant que viu la societat. Malgrat que ja havia escrit algunes obres anteriorment, com ara ‘Tres sombreros de copa’ escrita el 1932 però no publicada fins el 1947, és a partir dels anys cinquanta quan obté un major ressò, amb obres on la sàtira predomina per sobre l’humor. A banda de la ja esmentada, altres títols d’èxit de Mihura són ‘El caso de la mujer asesinada’; ‘Una mujer cualquiera’ ; ‘A medias luz los tres’; ‘¡Sublime decisión!’; ‘Mi adorado Juan’; ‘Melocotón en almíbar’; ‘Maribel y la extraña familia’; ‘La bella Dorotea’; o ‘Ninette y un Señor de Murcia’, la seva darrera obra d’èxit.
Mihura mor a Madrid l’octubre de 1977 a causa d’una malaltia hepàtica.
‘’Melocotón en almíbar’’ és una comèdia en dos actes estrenada el novembre de 1958 al Teatro Infanta Isabel de Madrid. La història gira al voltant de cinc atracadors que, amb la seva manca de coherència, de discurs i amb la matusseria amb la que actuen són més una banda d’aficionats que no pas uns professionals. Ara, després de robar en una joieria de Burgos, es refugien en un pis de Madrid, prop d’on pretenen fer un nou atracament. Però Cosme, un dels membres de la banda, contrau una forta pulmonia greu que fa trontollar tot el seu pla; i es veuen obligats a amagar el botí del seu darrer robatori i a cercar una infermera per a que tingui cura del malalt. Però qui arriba per tenir curar de Cosme no és una infermera, sinó una àvida monja, Sor Maria, que comença a fer deduccions intel·ligents i preguntes difícils de respondre que provocaran una reacció inesperada dels atracadors.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2006 segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joana Palau en Sor María, Glòria Salvador en Núria, Júlia González en Doña Pilar, Ramon Bravo es Suárez, Ricard Pagès en Carlos, Aurelio Rodriguez en Federico i Albert Puig en Cosme. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
