Dissabte, 11 de Desembre de 2.021

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Melocotón en almíbar

de Miguel Mihura

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Miguel Mihura Santos neix a Madrid el 1905, fill de l’actor, autor i empresari teatral Miguel Mihura Álvarez,. Estudia batxillerat a un col·legi de la capital, però després de la mort del seu pare abandona els estudis per dedicar-se a l’humor i les historietes que publica en diferents revistes infantils, satíriques i literàries. A la dècada dels anys 20 treballa com a periodista i entra en contacte amb d’altres autors humorístics contemporanis que acabaran per influir definitivament en la seva obra, com ara López Rubio o Jardiel Poncela. Durant la Guerra Civil, pren posició pel bàndol sublevat i es converteix en director de ‘’La Ametralladora’’, una revista de propaganda destinada als soldats del front militar. Acabada la guerra, funda i dirigeix ‘’La Codorniz’’, revista d’humor gràfic i literari considerada com a estendard paròdic de les convencions socials de l’època.

Mihura és considerat com el renovador del teatre còmic espanyol del segle XX. Amb una gran facilitat pels jocs semàntics, els embolics i l’absurd, les seves obres reflecteixen l’intent d’amagar el pessimisme i el desencant que viu la societat. Malgrat que ja havia escrit algunes obres anteriorment, com ara ‘Tres sombreros de copa’ escrita el 1932 però no publicada fins el 1947, és a partir dels anys cinquanta quan obté un major ressò, amb obres on la sàtira predomina per sobre l’humor. A banda de la ja esmentada, altres títols d’èxit de Mihura són ‘El caso de la mujer asesinada’; ‘Una mujer cualquiera’ ; ‘A medias luz los tres’; ‘¡Sublime decisión!’; ‘Mi adorado Juan’; ‘Melocotón en almíbar’; ‘Maribel y la extraña familia’; ‘La bella Dorotea’; o ‘Ninette y un Señor de Murcia’, la seva darrera obra d’èxit.

Mihura mor a Madrid l’octubre de 1977 a causa d’una malaltia hepàtica.

 

‘’Melocotón en almíbar’’ és una comèdia en dos actes estrenada el novembre de 1958 al Teatro Infanta Isabel de Madrid. La història gira al voltant de cinc atracadors que, amb la seva manca de coherència, de discurs i amb la matusseria amb la que actuen són més una banda d’aficionats que no pas uns professionals. Ara, després de robar en una joieria de Burgos, es refugien en un pis de Madrid, prop d’on pretenen fer un nou atracament. Però Cosme, un dels membres de la banda, contrau una forta pulmonia greu que fa trontollar tot el seu pla; i es veuen obligats a amagar el botí del seu darrer robatori i a cercar una infermera per a que tingui cura del malalt. Però qui arriba per tenir curar de Cosme no és una infermera, sinó una àvida monja, Sor Maria, que comença a fer deduccions intel·ligents i preguntes difícils de respondre que provocaran una reacció inesperada dels atracadors.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2006 segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joana Palau en Sor María, Glòria Salvador en Núria, Júlia González en Doña Pilar, Ramon Bravo es Suárez, Ricard Pagès en Carlos, Aurelio Rodriguez en Federico i Albert Puig en Cosme. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .