Nascut al comtat de West Sussex, a Anglaterra, el 1904, Patrick Hamilton és un novel·lista i dramaturg força popular en la seva època. Era el petit de tres germans fills de pare i mare ambdós amb pretensions literàries, però no va tenir una infància gens fàcil, ja que el seu pare va dilapidar la seva fortuna en alcohol i dones i la mare era una dona infeliç amb tendències suïcides, motiu pel qual va passar força anys en cases d’hostess i pensions sòrdides, que més endavant li servirien com a inspiració dels escenaris de les seves novel·les. Als disset anys va començar a treballar en el món del teatre coma a actor i assistent d’escena i dos anys més més tard es va iniciar com a escriptor amb ‘Monday morning’ (1925), a la que ben aviat li seguiren ‘Craven House’ (1926) i ‘Two pence coloured’ (1928). Lèxit aconseguit amb aquest primers textos li van fer guanyar una bona reputació tant a Europa com als Estats Units, i, així, el 1929 va aconseguir un gran ressò amb el seu primer títol teatral: ‘La soga’ (Rope), portada al cinema per Alfred Hitchckok anys més tard. A partir d’aquí, la seva carrera literària va anar in crescendo amb novel·les com ‘The midnight bell’ (1929), ‘The Siege of pleasure’ (1932) o ‘The plains of cement’ (1934) i obres teatrals com ‘John Brown’s body’ (1930), ‘Gas light’ (1932) o ‘The man upstairs’ (1954); o fins i tot guions expressos per a radioteatre, entre els que destaquen, sobretot, ‘To the public danger’ (1939) o ‘This is imposible’ (1941). En l’àmbit de la seva vida privada, però, les coses no li anaven tan bé. Hamilton vivia en un triangle amorós que formaven ell mateix, la seva esposa Lois Martin, i la seva amant Ursula Stewart, també escriptora, i amb la que mantenia una relació extramatrimonial des de feia força anys fins que el 1953 es va divorciar de la seva esposa. A partir d’aquest moment, les obres de Hamilton van començar a tenir una acollida força més freda i amb diversos fracassos, i els darrers anys van ser difícils i improductius, i va caure en una profunda crisi depressiva que el va portar a l’alcoholisme, com a conseqüència del qual va patir una cirrosi hepàtica i problemes renals que el van portar a la mort el 1962. D’ençà d’aleshores, la seva obra ha caigut gairebé en l’oblit.

‘Luz de gas’ és un thriller que narra la història al voltant dels Manningham, un matrimoni de classe mitjana i acomodat que viu a Londres. L’harmonia conjugal va enterbolint-se a mesura que l’esposa posa de manifest algunes manies que provoquen un cert recel al seu marit. A certes hores del dia, i sempre en absència del marit, els llums de la casa pateixen fluctuacions i queden a les fosques per la manca del gas que les alimenta, un misteri que acabarà per resoldre un àvid inspector de policia que entra en escena per descobrir quin secret s’hi amaga al darrera. L’obra va ser estrenada a l’Estat espanyol el 3 d’abril de 1948, al Teatro Español de Madrid, sota la direcció de Cayetano Luca de Tena i Mercedes Prendres i Enric Guitart com a intèrprets principals.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004 segons l’adaptació de Marta Plaza, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en la Senyora Manningham, Marta Plaza en Nancy, Laura Castillo en Elisabeth, Ricard Pagès en el Senyor Manningham, i Ismael Majó en l’inspector Rof. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.