Dissabte, 2 d'Octubre de 2.021

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Luz de gas

de Patrick Hamilton

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut al comtat de West Sussex, a Anglaterra, el 1904, Patrick Hamilton és un novel·lista i dramaturg força popular en la seva època. Era el petit de tres germans fills de pare i mare ambdós amb pretensions literàries, però no va tenir una infància gens fàcil, ja que el seu pare va dilapidar la seva fortuna en alcohol i dones i la mare era una dona infeliç amb tendències suïcides, motiu pel qual va passar força anys en cases d’hostess i pensions sòrdides, que més endavant li servirien com a inspiració dels escenaris de les seves novel·les. Als disset anys va començar a treballar en el món del teatre coma a actor i assistent d’escena i dos anys més més tard es va iniciar com a escriptor amb ‘Monday morning’ (1925), a la que ben aviat li seguiren ‘Craven House’ (1926) i ‘Two pence coloured’ (1928). Lèxit aconseguit amb aquest primers textos li van fer guanyar una bona reputació tant a Europa com als Estats Units, i, així, el 1929 va aconseguir un gran ressò amb el seu primer títol teatral: ‘La soga’ (Rope), portada al cinema per Alfred Hitchckok anys més tard. A partir d’aquí, la seva carrera literària va anar in crescendo amb novel·les com ‘The midnight bell’ (1929), ‘The Siege of pleasure’ (1932) o ‘The plains of cement’ (1934) i obres teatrals com ‘John Brown’s body’ (1930), ‘Gas light’ (1932) o ‘The man upstairs’ (1954); o fins i tot guions expressos per a radioteatre, entre els que destaquen, sobretot, ‘To the public danger’ (1939) o ‘This is imposible’ (1941). En l’àmbit de la seva vida privada, però, les coses no li anaven tan bé. Hamilton vivia en un triangle amorós que formaven ell mateix, la seva esposa Lois Martin, i la seva amant Ursula Stewart, també escriptora, i amb la que mantenia una relació extramatrimonial des de feia força anys fins que el 1953 es va divorciar de la seva esposa. A partir d’aquest moment, les obres de Hamilton van començar a tenir una acollida força més freda i amb diversos fracassos, i els darrers anys van ser difícils i improductius, i va caure en una profunda crisi depressiva que el va portar a l’alcoholisme, com a conseqüència del qual va patir una cirrosi hepàtica i problemes renals que el van portar a la mort el 1962. D’ençà d’aleshores, la seva obra ha caigut gairebé en l’oblit.

 

Luz de gas’ és un thriller que narra la història al voltant dels Manningham, un matrimoni de classe mitjana i acomodat que viu a Londres. L’harmonia conjugal va enterbolint-se a mesura que l’esposa posa de manifest algunes manies que provoquen un cert recel al seu marit. A certes hores del dia, i sempre en absència del marit, els llums de la casa pateixen fluctuacions i queden a les fosques per la manca del gas que les alimenta, un misteri que acabarà per resoldre un àvid inspector de policia que entra en escena per descobrir quin secret s’hi amaga al darrera. L’obra va ser estrenada a l’Estat espanyol el 3 d’abril de 1948, al Teatro Español de Madrid, sota la direcció de Cayetano Luca de Tena i Mercedes Prendres i Enric Guitart com a intèrprets principals.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004 segons l’adaptació de Marta Plaza, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en la Senyora Manningham, Marta Plaza en Nancy, Laura Castillo en Elisabeth, Ricard Pagès en el Senyor Manningham, i Ismael Majó en l’inspector Rof. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .