Dissabte, 22 de Gener de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La vida perdurable

de Narcís Comadira

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

De Narcís Comadira i Moragriega, podem dir que és tot un polifacètic. Nascut a Girona el 1942, és pintor, dramaturg, poeta, guionista, crític literari, assagista, traductor, ... Després de ser seminarista a Montserrat entre 1962 i 1965, decideix estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on, més tard, es llicencia en Història de l’Art. També assisteix com a lector a la Universitat de Londres, fet que té una gran influència en la seva obra poètica posterior, que representa el gruix de la seva activitat artística, amb més d’una vintena de llibres, entre els que destaquen ‘Terra natal’ (1978), ‘Àlbum de família’ (1981), ‘La llibertat i el terror’ (1981), o ‘Enigma’ (1985). A començaments dels anys vuitanta, Comadira inicia l’activitat de guionista de documentals a la televisió. El 1990, arran d’una convocatòria del Centre Dramàtic de la Generalitat i Catalunya Ràdio, escriu una trilogia de guions radiofònics teatrals: ‘La vida perdurable’, ‘Neva’ i ‘L’hora dels adéus’. Tots tres guions tenen en comú que l’acció transcorre al voltant d’una taula on els personatges conversen sobre les seves inquietuds, els seus desitjos i els seus penediments. De tots tres, el que obté més ressò és ‘La vida perdurable’, l’obra que us oferim avui, que l’any següent és portada entre bambolines amb força èxit, motiu pel qual obté el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi de Crítica Teatral de Barcelona. A banda d’aquesta trilogia, Comadira és també autor de dos guions dramàtics més, ‘El dia dels morts, un oratori a Josep Pla’ (1997) i ‘’L’hort de les oliveres’’ (2015). Després del parèntesi teatral, Comadira continua amb la seva activitat poètica combinant-la amb la de crític, assagista i traductor. A banda dels ja esmentats, ha obtingut diversos premis, entre els que destaquen la Creu de Sant Jordi el 2013, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2020, o el Premi Nacional de Cultura el 2021.

 

‘’La vida perdurable’’ és l'enfrontament entre una mare i el seu fill de 40 anys, a partir d'un àpat quotidià a casa. El diàleg entre tots dos desvetlla un panorama familiar conflictiu, en el qual hi té una forta presència el record del marit, mort anys enrere, i a qui la mare mai va perdonar. L’obra fou estrenada l’octubre de 1991 al Teatre Municipal de Girona, protagonitzada per Teresa Cunillé i Lluïs Soler, sota la direcció de Boris Rotenstein.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Margarida Fabregat en la Mare i Joan Salvador en el Fill. El Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .