Dissabte, 27 de Novembre de 2.021

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La ratonera

d'Agatha Christie

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Agatha Mary Clarissa Miller neix a Torquay, a Anglaterra, el 1890. Filla de pare d’origen nord-americà i mare britànica, degut s les idees contràries de la seva mare respecte l’educació de les nenes, mai va anar a l’escola, i va ser educada pels seus pares. El 1914 es casa amb el Coronel d’Aviació Archibald Christie, de qui n’hereta el cognom artístic, i amb qui té una filla, i de qui acaba divorciant-se el 1928 per la confessió que fa el mateix Archibald que té una relació amorosa amb una altra dona.

Durant la Primera Guerra Mundial, treballa en un hospital i després en una farmàcia. Aquest fet la porta a interessar-se per la toxicologia i les seves conseqüències, uns coneixements que li serveixen com a instrument per utilitzar en molts dels crims de les seves obres. El 1920 escriu la seva primera novel·la, ‘’El misteriós cas de Styles’’, on ja apareixen dos dels famosos personatges que l’acompanyen al llarg de la seva carrera: Hercules Poirot i el Capità Hastings. El desembre de 1926 desapareix durant onze dies, la qual cosa provocà gran alarma en la premsa. Després de trobar el seu automòbil abandonat, finalment, és trobada en un hotel d'Harrogate, on manifesta que ha patit amnèsia a causa d'un atac de nervis després de la mort de la mare i la confessió d'infidelitat del marit. Avui dia, però encara no se sap del cert si això fou real o tan sols un truc publicitari. El 1927, comença a introduir un nou personatge en els seus relats, Miss Marple, que, a la llarga, es converteix en la detectiu estrella de la seva obra conjuntament amb Poirot. El 1930 es casa per segona vegada, aquest cop amb un arqueòleg catorze anys més jove que ella. Des d’aleshores, comença a acompanyar-lo en viatges i expedicions al Pròxim Orient, i comença a utilitzar aquests escenaris i vivències per l’ambientació d’algunes de les seves obres.

El 1971, Christie rep el títol de Dama de l’Imperi Britànic, i cinc anys més tard, a començaments de 1976 mor per causes naturals. Tant en vida, com després de la seva mort, l’obra de Christie ha gaudit de força èxit i alguns dels seus títols han estat portats al cinema.

Val a dir, que a banda de les novel·les de detectius, Christie ha escrit també sis novel·les sentimentals, algunes obres teatrals i un llibre de poemes utilitzant el pseudònim de Mary Westmacott. D’entre tota la seva extensa obra, amb més d’un centenar de títols, entre els que podem destacar ‘Assassinat a l’Orient Express’ (1934); ‘Mort al Nil’ (1937); ‘Cita amb la mort’ (1938); ‘Deu negrets’ (1939); ‘Maldat sota el Sol’ (1941); ‘Cinc porquets’ (1942); o ‘La ratera’ (1952), l’obra que avui posem en antena.

 

La ratonera’ (The Mousetrap) és una obra teatral dividida en dos actes que transcorre al Hall d’una casa situada als afores de Londres. Els personatges queden atrapats a la casa a acusa de la neu i es veuen embolicats en un crim concorregut a Londres recentment. Arriba a la casa el Sergent Trotter, que informa als hostes que l’assassí del crim de Londres es dirigeix cap a la casa. Una nota amb l’adreça de la casa i la cançó dels ‘Tres ratolins cecs’ insinua que queden dues persones per eliminar. En aquest escenari, concorre un segon assassinat a la mateixa casa, del que tots els hostes en són sospitosos. A partir d’aquí s’engega una trama de misteri i suspens per esbrinar qui és l’assassí i qui és la propera víctima.

Com a anècdota, cal esmentar que aquesta obra es va estrenar com a format de radioteatre el 30 de Maig de 1947 sota el títol de ‘Tres ratolins cecs’ com a regal d’aniversari a la reina Maria Victòria, i posteriorment va ser adaptada pels escenaris teatrals.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2011, segons l’adaptació d’Ismael Majó i la direcció de Joan Garrigó, amb les veus de Laura Castillo en Mollie Ralston, Jordi Bernad en Giles Ralston, Ismael Majó en Christopher Wren, Margarida Fabregat en la Senyora Boyle, Joan Rodón en el Comandante Metcalf, Rosa Aguado en la Señorita Casewell, Robert Rué en el Senyor Paravicini i Joan Salvador en el Sargento Trotter. La narració és de Crisol Tuà i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .