Dissabte, 12 de Març de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La corda del penjat

de Saunders Lewis

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

John Saunders Lewis neix a Wallasey el 1893. Comença a estudiar filologia anglesa i francesa a la Universitat de Liverpool, però l’esclat de la Primera Guerra Mundial el porta a la lluita al front del sud de Gal·les. Un cop acabada la guerra, torna a la universitat per llicenciar-se en filologia anglesa, i el 1922 és designat professor de gal·lès a la Universitat de Swansea i comença a escriure assajos sobre crítica literària i història de la literatura del seu país. La seva experiència durant la guerra i la seva simpatia per la causa de la independència irlandesa són la base del seu interès per la creació d’un partit nacionalista gal·lès amb l’objectiu d’aconseguir una comunitat de parlants gal·lesos i trencar els vincles amb els partits britànics. Malgrat que el baix percentatge de parlants de llengua gal·lesa i els forts vincles dels polítics amb els partits britànics no permeten assolir els objectius fundacionals, el simple fet de la creació del partit esdevé tota una declaració de principis del fet diferencial gal·lès, i durant els anys d’entreguerres es converteix en un grup de pressió social i educatiu. El nacionalisme gal·lès esclata el 1936 arran de la decisió del govern britànic d’establir una escola de bombardeig en el territori de Gal·les, fet que provoca nombroses protestes i incidents dels quals s’assenyala a Lewis com un dels seus principals responsables. Durant la Segona Guerra Mundial, Lewis es manté en la neutralitat i rebutja la participació en les forces armades amb una actuació desafiant i revolucionària que és seguida per molt gal·lesos, incrementant així la consciència de nacionalitat pròpia i de rebuig a la pressió exercida pel Regne Unit. Acabada la guerra, i degut a les diferències ideològiques amb els seus contrincants, Lewis és rellevat dels llocs directius de la Universitat de Gal·les, un ressentiment que provoca la seva retirada de la participació política directa. El 1962, en un discurs radiofònic, Lewis, basant-se en un informe recent sobre l’ús de la llengua gal·lesa que posa de manifest el constant retrocés, prediu l’extinció de la parla autòctona tret que es prenguin accions per evitar-ho. Dos anys més tard, el govern laborista, responent a les peticions gal·leses, estableix el Ministeri i la Secretaria d’Estat de Gal·les per promoure mesures i fomentar l’ús de la llengua gal·lesa.

Pel que fa a la seva obra literària, és autor de diferents assajos, novel·les, obres de teatre i poesia, la seva majoria escrita en gal·lès, encara que també va escriure algunes obres en anglès. D’entre els textos dramàtics, en destaquen ‘’La dona de flors’’ (1925); ‘’La vida de Germanus’’, una comèdia radiofònica escrita el 1936; ‘’Siwan’’, traduïd al català com ‘La corda del penjat’, de 1956; ‘’Traició’’ (1958); ‘’Esther’’ (1960); o ‘’La Gal·les del Matí’’ (1967). La seva novel·la de més èxit és ‘’Monica’’ de 1930. El 1970, és nominat per al Premi Nobel de Literatura, essent un dels més cèlebres escriptors gal·lesos. Lewis mor a Cardiff el 1985 a l’edat de 91 anys.

 

‘’La corda del penjat’’ és un drama històric dividit en tres actes basat en uns fets de la història medieval gal·lesa marcada per la situació política i la divisió entre el nord i el sud, les aliances amb Anglaterra i la influència de França. La història transcorre a mitjan segle XIII, a la cort del príncep de Gal·les, on la trobada entre la princesa d’Anglaterra, la jove Siwan, i el comte francès Gwuylin de Brewys a la cambra reial esdevé un parany del ja madur príncep gal·lès i espòs de Siwan, Llywelyn, per desfer la seva relació i impedir les aliances que se’n deriven. Aquest és el punt de partida d’un relat on la protagonista es debat entre la lleialtat al seu país i el seu espòs i el desig de viure una nova joventut imposant el seu desig i la seva llibertat per decidir.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1990, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Siwan, Joana Palau en Alis, Ismael Majó en Llywelyn, i Albert Puig en Gwilym de Brewys. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .