Dissabte, 19 de Febrer de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

El banc

d'Aleksandr Gelman

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Aleksandr Isaakovich Gelman neix el 1933 a Donduseni, una petita població actualment pertanyent a Moldàvia. La infantesa de Gelman no és gens fàcil. El 1941, arran de la ocupació de les tropes de l’Alemanya nazi, la família, d’origen jueu, és expulsada a un gueto a Bershad, a Ucrània. Però si les condicions del viatge, fet a peu, n força dures i acaben amb la vida de l’àvia, primer; i del germà petit, després, l’estada al gueto és encara més difícil. El 1942, mor la mare i, més tard, la resta de la família. Els únics supervivents dels catorze membres familiars són el mateix Gelman i el seu pare, que el 1944 aconsegueixen alliberar-se i, acabada la guerra, poden tornar a casa seva. El nen Guelman retorna a l’escola per acabar els seus estudis primaris, i el 1948, ingressa a l’Escola Tècnica Professional de Teixits de Punt. El 1951, després de graduar-se, comença a treballar a temps parcial a una fàbrica de mitges, mentre assisteix a l’escola nocturna per complementar els seus estudis. El 1952, entra a l’Escola Militar, on dos anys més tard es llicencia al Departament de Forces Terrestres. Això li permet anar a servir l’exèrcit i ocupar diferents càrrecs de comandament durant els sis anys següents. A partir d’aquí, encadena diferents feines fins a convertir-se en corresponsal del diari de Leningrad, un fet que li serveix com a trampolí per iniciar la seva activitat com a dramaturg i guionista. D’ençà de 1970, moltes de les seves obres són portades a escena al Teatre de Moscou. ‘’Feedback’’ (1976), ‘’We, the undersigned’’ (1979), ‘’Skameika’’ - traduïda al català com ‘El banc’ - (1983), o ‘’Zinulya’’ (1984), entre d’altres, són els títols més destacats d’aquest període i els que li fan guanyar fama i popularitat. Comença a escriure guions per a documentals i, conjuntament amb la seva esposa, escriu el guió cinematogràfic de ‘’The Night Shift’’ el 1974, al que ni segueixen d’altres. El 1978 es trasllada a viure a Moscou i el 1989 és escollit membre del Soviet Suprem de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques per la seva afinitat amb el president Mikhaïl Gorbatxov, que el recomana, també, per formar part del Partit Comunista. Però les diferències de criteri entre ambdós, fan que Gelman acabi abandonant el partit. D’ençà d’aleshores, Gelman incrementa la seva vida social i comença a preocupar-se per altres aspectes fora de la política activa. El 2001, es converteix en membre del Consell Públic del Congrés Jueu Rus, i es converteix en un ferm defensor dels drets civils i culturals del poble rus.

 

‘’El banc’’ és una comèdia dramàtica en un sol acte que relata la trobada entre un home i una dona que coincideixen en el banc d’un parc urbà a darrera hora d’una tarda qualsevol. Ell, insatisfet, insegur, mitòman. Ella, sola, necessitada d’una relació per omplir la seva vida. I així és com, amb una certa dosi d’acidesa i d’humor, la conversa entre ells fa brotar les seves inquietuds, els seus sentiments i els seus problemes humans i socials: l’amor, la soledat, la tendresa, la mentida, la desil·lusió, ...

L’obra fou estrenada per primera vegada en català l’abril de 1990 a la Sala Beckett de Barcelona, amb Lluís Soler i Raquel Carballo com a protagonistes i amb la direcció de Boris Rotenstein.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2015, segons l’adaptació i la direcció de Rosa Aguado, on ella mateixa dóna veu a Ella i Toni Garrich és Ell. La narració és de Marta Plaza i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .