Dissabte, 19 de Març de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Davant l'Empire

d'Octavi Egea

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Octavi Egea i Climent neix a Barcelona el 1946. El 1964 comença la seva activitat com a actor teatral en una companyia amateur i d’ençà de 1970 s’inicia també en la direcció. Més tard, comença a formar part d’una editorial de publicacions d’oci com a responsable de les seccions de teatre i cinema. És així com, el 1987, enceta la seva etapa professional i publica la seva primera novel·la, ‘’Sauna San Francisco’’. Des d’aleshores, la seva producció ja no s’atura, amb incursions en tots els camps; narrativa breu, novel·la, narrativa infantil i juvenil, teatre, i l’adaptació de textos d’altres autors. La majoria dels seus textos han estat guardonats o finalistes en diferents premis literaris. Títols com ‘’Gent que estimo’’ (1990) o ‘’Nova York era la seva ciutat’’ (1998) són alguns dels exemples de la seva vessant de narrativa breu. En el camp de la novel·la destaquen, a banda de la ja esmentada, ‘’La senyoreta Freda Kesöc’’ (1993) o ‘’Abaddon, làngel de l’abisme’’ (2001). D’entre els títols de narrativa infantil i juvenil, destaca sobretot ‘’La rosa dels vents’’ (1994). El gruix de la seva producció és, però, el teatre. ‘’Davant l’Empire’’, l’obra que avui posem en antena (1997); ‘’Cadàver?’’ (2002); ‘’J.R.S., de dotze anys’’ (2003); ‘’Lost Persons Area’’ (2007); ‘’Menors’’ (2014); o ‘’Amami, Alfredo, amami’’ (2014) són alguns dels títols de més renom. A banda de la seva obra personal, és també autor de diferents adaptacions de guions cinematogràfics per a ser representats com a comèdia musicals, com ara ‘’When Harry met Sally...’’ (2002); ‘’Singing in the rain’’ (2004); o ‘’Grease’’ (2006).

 

‘’Davant l'Empire’’ és una comèdia romàntica guardonada amb el Premi Ignasi Iglesias de Teatre l’any 1997. L’acció transcorre a Nova York, al terrat de l'edifici on viuen els protagonistes, situat justament davant de l'Empire State Building. Jo, una perruquera de 22 anys, poc afortunada en les relaciones sentimentals; i Bo, un autor teatral de 34 anys, bisexual, que s'enamora amb facilitat, comparteixen dos propòsits: no enamorar-se mútuament i pujar un dia al mirador de l'Empire, cosa que, per diverses circumstàncies, sempre han d'ajornar, convertint-se, així, en el símbol d'una fita, inabastable potser, però que tothom intenta assolir: la felicitat.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2015, sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus d’Anna Massallé en Jo, i Jordi Bernad en Bo. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .