Dissabte, 5 de Febrer de 2.022

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Bajarse al moro

de José Luis Alonso de Santos

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut a Valladolid el 1942, José Luis Alonso de Santos es trasllada a viure a Madrid el 1959, on es llicencia en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació a la Universidad Complutense. El 1960 comença a interessar-se pel món del teatre i rep formació a càrrec de l’actor i dramaturg nord-americà William Layton. Forma diversos grups de teatre i el 1975 estrena la seva primera comèdia, ‘¡Viva el duque, nuestro dueño!’. D’ençà d’aleshores, inicia un període de creació força fructífer, amb títols d’èxit com ‘Del laberinto al 30’ (1980), ‘La estanquera de Vallecas’ (1981), ‘El álbum familiar’ (1982), ‘Besos para la bella durmiente’ (1984), ‘Bajarse al moro’ (1985), ‘Fuera de quicio’ (1987), ‘Pares y nines’ (1989), ‘Yonquis y yanquis’ (1996), ‘Salvajes’ (1997), ‘¡Viva el teatro!’ (2006), ...; algunes d’elles portades al cinema, com és el cas de ‘La estanquera de Vallecas ‘ o la mateixa ‘Bajarse al moro’. A banda de la cinquantena d’obres teatrals escrites, Alonso de Santos és també autor de nombrosos guions de cinema i sèries de televisió, novel·les i narracions infantils; i moltes de les seves obres han estat editades a l’estranger. A banda de la creació, ha dirigit més d’una quarantena d’obres en escena, tant pròpies com d’autors universals de l’abast de Brecht, Calderón de la Barca, Baroja, Valle Inclán, Shakespeare, ... Ha escrit diversos assajos i articles de recerca teatral, ha dirigit entitats teatrals de prestigi i ha estat guardonat amb nombrosos premis de Teatre com el Nacional de Teatro (1986) o el Max (2005), entre d’altres.

 

Bajarse al moro’ és una comèdia de caire costumista dividida en dos actes que reflecteix el Madrid castís poblat de personatges perdedors i entranyables que sobreviuen com poden als barris madrilenys de baixa estofa. Chusa i Jaimito són dos cosins que comparteixen un petit pis al centre de Madrid, on també viu un altre amic, Alberto. Chusa acull Elena, a qui proposa viatjar al Marroc per traficar amb droga. Però Elena és verge i no pot transportar la mercaderia amagada a les seves parts íntimes. Per a remeiar el problema, i una vegada descartat Jaimito, Elena ha de perdre la seva virginitat amb Alberto. A partir d’aquí, les dificultats i interrupcions se succeeixen i Chusa ha de prendre decisions que canviaran el seu futur de dalt a baix.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2009, sota la direcció de Joan Garrigó i Ismael Majó, i amb les veus de Júlia González en Chusa, Rosa Aguado en Elena, Dolors Trenchs en Antonia, Jordi Bernad en Jaimito, Ricard Pagès en Alberto, i Aurelio Rodriguez en Abel. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .