Nascuda en el si d'una família de pagès de La Bisbal d'Empordà, Llucieta Canyà fou assagista, comediògrafa i conferenciant. Amb un caràcter decidit i valent, des de ben jove va tenir vinculació amb diferents entitats polítiques Nacionalistes, tant de la seva comarca, com de Barcelona, on es traslladà a viure per tal de seguir els estudis de magisteri i dret. Per la seva extraordinària capacitat d’expressió i divulgació, i com a feminista conservadora, va sentir la necessitat d’influenciar les dones a través d’un discurs pedagògic, sovint plasmat en els seus assaigs, per la lluita pels drets de la dona sense traspassar, però, els límits de la seva feminitat. Va començar a publicar els seus escrits l’any 1928, en fer-se càrrec de la secció diària "Món femení" de "La Veu de Catalunya". Va col·laborar en diferents mitjans de la premsa local («El Bisbalenc», la revista "Joventut Catalana" i el setmanari "D’ací D’allà"), i publicà diferents reculls de poemes i assajos basats en els monòlegs de les seves conferències. Fou, però, el 1933, amb la publicació "L'etern femení", un assaig que reflectia el debat de la compatibilitat de ser mare i l'actuació pública, quan assolí un gran ressó. Un any més tard, publicà "Confessions, ideologies, orientacions", una mena de guia moral per a les dones des de l’adolescència fins a la maternitat. Anys més tard, el 1957, va publicar l’assaig dedicat a l’home "L’etern masculí"; i "Orientacions, consells, esperances", una mena de breviari sobre els diferents estadis de maduresa de l’home des de l’adolescència  fins a la seva maduresa. La seva primera comèdia teatral, "L’estudiant de Girona", data del 1936 i està ambientada a l’època de la invasió dels francesos. "L’amor té cops amagats", l'obra que us presentem avui, fou publicada el 1954. Durant els anys seixanta, l'activitat de Llucieta Canyà va ser considerable. Sorprèn comprovar en les hemeroteques el gran nombre de conferències que va donar arreu de Catalunya, els actes culturals en els quals va participar, i la seva presència en diferents programes radiofònics, algun dels quals de tipus consultori, on responia a preguntes dels qui trucaven a l'emissora, aconseguint una gran popularitat. També és autora de diferents contes infantils, el més famós "En Patufet a Montserrat", i d'algunes traduccions. Morí el 1980 deixant algunes obres inacabades com la farsa còmica "Un marit que no té preu", la comèdia "L’amor sap allà on va" i la novel·la "Les llàgrimes d’Angelina".

"L'amor té cops amagats" és una comèdia sentimental en tres actes que transcorre en un col·legi de monges teresianes on les noies joves que hi viuen comencen a esperar que els arribi l'amor que anhelen. L'obra s'estrenà al Teatre Romea de Barcelona el 5 d'abril de 1954 per la Companyia Titular Catalana sota la direcció d'Esteve Polls. El 1969, fou portada a la televisió i emesa en el programa "Teatre Català" de Televisió Espanyola a Catalunya, sota la direcció de Jaume Picas i amb un repartiment en el qui hi podiem trobar actors i actrius com Rafael Anglada, Rosa Maria barbany, Mercè Bruquetas, Adrià Gual, Àngels Moll, o Carme Sana, entre d'altres.

La versió radiofònica que tot just a continuació escoltarem és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1998 segons l'adaptació radiofònica de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Rosa Aguado en Fineta, Rosa Izquierdo en Maria Marta, Glòria Farrés en la Mare Concepció, Margarida Fabregat en Donya Remigia, Rosa Boladeras en la col·legiala primera, Lourdes Vallès en la col·legiala segona, Rosa Maria Puigbó en la cambrera, Joan Salvador en Jordi, Ramon Bravo en Don Serafí, Ismael majó en Carles, Anselm Marcet en Marçal, Manuel Arisó en Tomàs i Lluís barón en el Doctor Masdéu. La narració és de Rafael Peris, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.