Dissabte, 13 de Juny de 2.020

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Don José, Pepe y Pepito

de Juan Ignacio Luca de Tena

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut en el si d'una família aristocràtica madrilenya el 1897, Juan Ignacio Luca de Tena y García de Torres és autor d'un gran nombre de comèdies teatrals, i alguns drames i sarsueles. Llicenciat en Dret a la Universitat Central de Madrid, de ben jove comença a treballar al costat del seu pare, Don Torcuato Luca de Tena, al diari ABC; i quan aquest mor, el 1929, n'assumeix la direcció, fins al 1939.

La seva trajectòria com a autor teatral s'inicia el 1916 amb la comèdia ''Lo que ha de ser''. Més tard, li segueixen ''Las canas de Don Juan'' (1925) i ''La condesa María'', del 1927. Aquest mateix any, escriu la seva primera sarsuela, ''El huésped del sevillano'', conjuntament amb Enrique Reoyo, i obté un èxit notable. Ja entrada la dècada de 1930, continua amb el teatre. El 1935 rep el Premi Piquer, atorgat per la Real Academia Española, a la millor comèdia de l'any per ''¿Quién soy yo?''. Acabada la Guerra Civil, el 1940, és nomenat ambaixador d'Espanya a Xile per un període de tres anys. Defensor incondicional de la restauració de la monarquia espanyola sota un règim constitucional, pateix nombroses censures durant el règim franquista.

Ja de tornada a Espanya, a finals del 40, comença la seva dècada més prolífica. El 1949 aconsegueix de nou l'èxit amb ''Dos mujeres a las nueve'' (Premi Jacinto Benavente); i dos anys més tard, rep un nou guardó, el Premi Fuenteovejuna, amb el drama ''El cóndor sin alas''. El 1952, escriu la que és la seva comèdia més popular, ''Don José, Pepe y Pepito'', precisament, l'obra que avui posem en antena. ''¿Dónde vas Alfonso XII?'' (1957), amb el rerefons de l'amor d'Alfons XII cap a la prematurament desapareguda reina Mercedes; i ''¿Dónde vas triste de ti?'' (1959) són dues comèdies històriques lleugerament diferents a la farsa i la comèdia de costums i psicològica que generalment és característica comuna a gran part de la seva obra, amb un estil tradicional i convencional, i uns continguts i missatges que pretenen entretenir i complaure el públic, sempre amb una correcta i acurada posada en escena. ''Las chicas del taller'' (1963), ''Yo soy Brandel'' (1969), i ''El rey de las finanzas'' (1972), són les seves darreres obres més notables.

''Don José, Pepe y Pepito'' transcorre durant la dècada dels anys quaranta a Madrid. Don José de la Riba, un reconegut doctor que compagina la seva activitat entre l'hospital i la consulta de casa seva on hi conviu amb el seu pare i el seu fill, espera la visita imminent de Francis Gray, propietari d'una important fàbrica americana de material quirúrgic, que promet una forta inversió de capital per a la fundació hospitalària. Però resulta que el tal Francis no és un home, sinó una dona. I la seva visita provoca un autèntic rebombori a la família. El nét, Pepito, s'enamora de la jove, però ella sembla rebutjar-lo per la seva curta edat. A Don José també li agrada l'americana, i entre pare i fill es crea un greu conflicte. Francis intenta posar-hi remei tornant als Estats Units, però l'avi, Pepe, sembla tenir la solució.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2002, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Francis, Julia Gonzalez en Maria Vela, Rosa Izquierdo en Anita, Dolors Trenchs en Doña Petra, Ramon Bravo en Don José, Jordi Massaguer en Pepe, Crisol Tuà en Pepito i Joan Rodón en el Enfermo. La narració és de Jordi Carreras, el Muntatge Musical de Nina Mataix i realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .