Dissabte, 29 de Febrer de 2.020

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Violetas blancas

de Rafael Peris

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Rafael Peris i Mataix neix el 1932. A finals dels anys quaranta, s’inicia a la ràdio després de guanyar un concurs per formar part de Ràdio Terrassa. De seguida destaquen les seves qualitats professionals, la seva bona locució i la gran capacitat d'improvisació que posseeix; i es converteix en tot un especialista en els programes de cara al públic i d'exteriors com ara ''El personaje ante el micrófono'' o ''El ciudadano opina'', entre d’altres. Una altra tasca habitual és la d'operador de so en les representacions de radioteatre setmanals que aleshores es radiaven en rigorós directe. Totes aquestes habilitats, afegides a les seves inquietuds com a guionista, el porten a escriure un guió dramàtic expressament pensat per a ser representat en el radioteatre. Així, el 8 d'abril de 1954, s'estrena ''La sombra de Caín''. Peris, però, malgrat les bones habilitats demostrades en el mitjà, abandona la ràdio a finals de 1954 per dedicar-se plenament als seus estudis. Pel camí, queden a mig escriure alguns guions i d’altres d’acabats, que es desen en un calaix. I no és fins al 1983, quan es produeix la recuperació i reactivació del Quadre Escènic que havia cessat la seva activitat a finals dels seixanta, que Rafael Peris torna a la ràdio. I ho fa com a guionista i adaptador de les obres que es posen en antena, a banda també de posar la veu en algunes interpretacions. D'aquesta època podem esmentar, entre d'altres, les adaptacions de "Yerma", "Anillos para una dama", "Don Juan Tenorio", "L'hostal de la Glòria" o "La filla del carmesí". Però la seva sobtada mort, el febrer de 1989, acaba amb la seva gran creativitat artística.

‘Violetas blancas’ és un d’aquest guions oblidats al fons d’un calaix durant gairebé trenta anys. Amb la reactivació del Quadre de Veus, Peris en fa una revisió i una adaptació als temps moderns, en canvia també la localització del lloc on transcorren els fets i el porta a l’antena el 1988. A aquesta versió renovada de ‘Violetas blancas’, l’acció transcorre a cavall entre Barcelona i Matadepera. Dos amics, un jove doctor i un inventor que necessiten finançament per als seus projectes, repassen la secció d’anuncis de ‘La Vanguardia’ i es topen amb un anunci en clau de jeroglífic i l’intenten desxifrar. El resultat els porta a prendre una decisió agosarada que els canviarà la seva vida. Tal com el mateix autor diu ‘Violetas blancas’ és una història per somriure, sense cap altra pretensió que la de distreure l’oient i fer passar una bona estona.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Antoni López en Jaime, Ismael Majó en Ricardo, Ramon Bravo és Violetas blancas, Manuel Arisó en Ramírez Conde, Rosa Aguado és la seva filla Marta, i Lluís Barón en una voz. La narració és del mateix Rafael Peris, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .