Manuel Linares-Rivas Astray-Caneda neix a Santiago de Compostela el 1867. Fill del també polític Aureliano Linares-Rivas, obté la llicenciatura en Dret i comença a exercir de diferents càrrecs polítics en institucions de la província. El 1890, inicia la col·laboració en diferents publicacions periodístiques, i tres anys després publica els seus primers textos dramàtics: ‘ El camino de la gloria’ i ‘La ciencia de los hombres’. D’ençà d’aleshores, contràriament a la voluntat del seu pare que considerava l’escriptura com una simple afició, i minvat físicament a causa d’una sordera progressiva que limita la seva activitat política, la seva esposa l’esperona per dedicar-se cada cop més a l’escriptura i abandonar la política. Així, el 1903, arriba ‘Aire de fuera’, un text que planteja els temes de la infidelitat femenina i el divorci amb la voluntat de posar en judici les lleis obsoletes de l’època que retallen la llibertat de les dones. Aquesta intenció de convertir el seu teatre en fòrum de debat dels problemes socials, polítics, legals, religiosos, morals, i fins i tot judicials, i plantejar problemes espinosos del món burgès esdevé una constant de la seva obra en endavant. ‘El abolengo’(1904), ‘Nido de aguilas’ (1907), ‘El caballero Lobo’ (1909), ‘La fuente amarga’ (1910), ‘La raza’ (1911), ‘Flor de los pazos’ (1912), ‘Camino adelante’ (1913), ‘ La fuerza del mal’ (1914), tots ells corresponents a aquesta primera època, en són clars exemples que fan, a més, que Linares Rivas sigui el dramaturg preferit de la burgesia madrilenya i de províncies.

Sense deixar de banda el plantejament i l’exposició de la seva tesi exposada en obres anteriors, i mogut pel canvi de gustos del públic de l’època, s’endinsa en el gènere del drama rural. Així, ‘Cobardías’ (1919), enceta un període de creació de textos dramàtics que segueixen aquest cànon. El 1920, arriba ‘Cristobalón’ , un text que percep una clara influència de la ‘Terra Baixa’ d’Àngel Guimerà; encara que comparativament l’obra de Guimerà és de llarg de molta més qualitat. ‘La mala ley’ (1923) o ‘Mal año de lobos’, l’obra que avui posem en antena, de 1927, són d’altres títols de l’autor emmarcats en aquest context literari.

Manuel Linares Rivas entra a formar part de la Real Academia Española el 1921. La seva obra inclou una cinquantena de títols dramàtics, algunes novel·les, i adaptacions literàries d’altres autors.

‘Mal año de lobos’ és un drama rural en tres actes estrenat el 27 d’octubre de 1927 al ‘Teatro Lara’ de Madrid per la companyia de Carmen Díaz. La història se situa el 1920 a Amarela, una petita vila de la Costa da Morte gallega, allà on el clima i el mar sovint es conjuren en contra de la raça humana. Terres om els seus habitants són, majoritàriament i llevat de poques excepcions, gent treballadora que viu del que la terra i el mar els dóna. I això no és fàcil, sobretot per les dones solteres i soles, però tampoc pels homes sense ocupació que sovint es veuen obligats a emigrar per fer fortuna a l’estranger.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1988, segons l’adaptació de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Mariblanca, Margarida Fabregat en Zoqueira, Maria Josep Massagué en Demetria, Ramon Bravo en Braulio, Ismael Majó en Romualdo, Joan Rodón en Mateo, i Albert Puig en Nicolás. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.