La història se situa a les darreries del segle XVIII en un hostal de la plana de Vic. Al menjador de l’hostal, s’hi troben en Guillem de Cal Bandoler, que acaba d’heretar una fabulosa herència per la mort del seu pare, acompanyat dels seus amics Guinardell, Salabret i el Cavaller de Rupià; tots ells una colla de brètols sense massa escrúpols ni moral. En Guillem, mig pagès mig bandoler, fa ús i abús de la seva autoritat amb tota prepotència. En plena gresca a l’hostal, en Guillem accepta una juguesca i promet casar-se amb la primera dona que se li posi al davant. Els seus amics intenten treure-li la idea del cap, però s’hi entossudeix. És aleshores que arriba la una mossa que vesteix amb roba apedaçada de color vermell. És la Carmesina, la filla d’un saltimbanqui que va de poble en poble, que arriba també amb ella. En Guillem compleix la seva promesa i proposa a la jove de casar-s’hi. La noia, complidora, accepta la petició, i el seu pare, el Carmesí, hi accedeix de molt bon gust gràcies a la gran quantitat de diners que li ofereix en Guillem. La mateixa tarda, un frare que s’allotja a l’hostal fa de mestre de cerimònia i celebra el casament a l’església del poble.

Un cop celebrades les noces, en Guillem torna al seu mas. Allí hi viuen també la Marta, ja vella, i la Francisca Delicada, jove encara, que és qui mena la casa de dia i que, de nit, serveix d’acompanyament carnal a en Guillem, amb l’esperança que algun dia pugui convertir-se e en la seva esposa. Mentre les dues dones tenen una conversa sobre la voluntat de la Francisca i l’actitud que mostra en Guillem, arriba el pastor, que els porta la notícia de la boda de l’hereu de Cal Bandoler amb la filla del Carmesí. Francesca no pot creure les noves que acaba de saber, i es fa creus que en Guillem pugui haver fet aquest pas sense comptar amb ella. Quan en Guillem arriba, ella fa valer el seu estatus de mestressa i planta cara a l’hereu. La situació es torna encara més tensa quan arriben els amics d’en Guillem i la Carmesina, acabada de casar. En Guillem imposa la seva voluntat coaccionant la Francisca amb l’amenaça de treure-la de casa seva. La Carmesina comença a actuar com la nova mestressa del mas, oferint solidaritat, acollida i respecte; però això no agrada gens ni mica a la Francisca, i la jove Carmesina es converteix en el centre d’un conflicte que va en augment. És aleshores que arriba en Guinardell, reclamant la col·laboració d’en Guillem per tal que l’ajudi a salvar tres homes del seu entorn que han estat empresonats. Després d’un estira i arronsa, finalment, en Guillem decideix acompanyar en Guinardell i deixar la seva esposa acabada de casar a casa amb les altres dones.

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1986, segons l’adaptació de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa Boladeras en la Carmesina, Maria Glòria Farrés en Francisca Delicada, Margarida Fabregat en Marta, Dolors Trenchs en l’hostalera, Rosa Aguado en la Pinsana, Joan Rodón en Guillem, Ramon Bravo en Bocamoll, Manuel Arisó en el Pastor, Joaquim Vidal en el carmesí, Joan Salvador en Salabret, Ismael Majó en el Cavaller de Rupià, Lluís Barón en Guinardell, Albert Puig és en Pere de l’hostal, o Josep Maria Enriquez en l’Embruixat de Campins. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.