Goldoni neix a Venècia el 1707, fill d’una família burgesa que aleshores passa per una greu crisi financera que obliga el seu pare, metge de professió, a anar a viure a Roma i deixar el seu fill, de només cinc anys, sol amb la seva mare. Criat en un ambient de formació religiosa i filosòfica, però lluny de seguir els passos professionals del seu pare, Goldoni canvia la Medecina per la Justícia, i marxà a Pàdua per seguir la carrera de Dret.

Una vegada llicenciat, comença a treballar d’advocat, però ben aviat empren la carrera de dramaturg, una passió heretada del seu avi que li permet començar a recórrer Itàlia amb diferents companyies. Durant anys compagina ambdues activitats, fins que finalment abandona l’advocacia per dedicar-se de ple a l’escriptura. Malgrat que els seus inicis no són massa exitosos, progressivament va abandonant el caràcter tràgic de les seves obres per un estil més agraït pel públic, de caràcter més còmic, i contraposat a l'antiga ''comedia dell'arte'', el nom amb el que es coneixia el tipus d'espectacle improvisat de carrer especialment popular en el renaixement italià. ‘La vídua desitjada’’; ‘El sorrut benefactor’ ; ‘El ventall’ ; ‘El criat de dos amos’ ; o ‘L’hostalera’, l’obra que posem avui en antena, de llarg la més coneguda i que més èxit ha donat a l’autor, són alguns dels títols de més èxit.

El 1762, Goldoni abandona Itàlia per marxar a París om a un dels promotors del teatre italià a França. A causa de les desavinences amb alguns actors i la freda acollida del públic francès fan que Goldoni es plantegi tornar a Itàlia; però aleshores és cridat pel rei Lluís XV com a professor d’italià per a les seves filles. Així, des de 1765, roman a Versalles organitzant espectacles per a la Cort i pels teatres de París. Amb l’esclat de la Revolució Francesa, perd tots els seus privilegis, i viu els darrers anys de la seva vida a París, ja vell i malalt i en la més profunda misèria fins el 1793, any de la seva mort.

L’hostalera’’ és una comèdia en tres actes estrenada el 1753 a Venècia. Tal com explica Goldoni al pròleg, aquesta comèdia va ser escrita per ‘‘denunciar la hipocresia femenina’’, i es lamenta de ‘’no haver-ne estat advertit’’ perquè això li hauria evitat de ‘’caure en les xarxes de les dones entabanadores’’. A “L’hostalera” l’acció transcorre a un hostal de Florència, on la Mirandolina, l’encarregada de l’hostal, a qui tots els homes li van al darrere, els riu les gràcies però no s’enamora mai de cap. Ella prioritza el seu negoci i no vol casar-se amb cap. Però arriba el cavaller de Ripafratta, que no pot veure les dones.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2003, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Joan Salvador en el Cavaller, Ramon Bravo en el Marquès de Forlipoppoli, Albert Puig en el Comte d’Alvafiori, Rosa Aguado en Mirandolina, Margarida Fabregat en Hortènsia, Joana Palau en Dejanira, i Jordi Bernad en Fabrizio. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.