Dissabte, 28 de Desembre de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

El Poema de Nadal

de Josep Maria de Sagarra

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau és un dels dramaturgs catalans més coneguts. És autor de nombroses obres dramàtiques que han esdevingut populars amb el pas del temps. ''L'hostal de la Glòria'', ''La corona d'espines'', ''El cafè de la Marina'', ''La rambla de les floristes'' o ''Les vinyes del Priorat'' en són algunes de les més conegudes. Però Sagarra també conreà altres vessant literàries com ara l'assaig periodístic, la novel·la i la poesia. I és precisament, en aquesta vessant en la que destaca el text que avui posem en antena. Segarra va escriure ''El Poema de nadal'' el 1931 i el va recitar amb gran èxit al Palau de la Música de Barcelona.

D'ençà de la seva presentació, aquesta obra mestra s'ha convertit en un poema emblemàtic, del qual molts catalans se saben de memòria llargues tirades i es recita arreu del país per les Festes Nadalenques. ''El poema de Nadal'' és un viatge interior on l'autor evoca els pessebres de la infantesa tant des de fora, contemplant les figures de fang, i fent una immersió, essent protagonista i part integrant dels pastors que viuen la joia del Naixement de l'Infant.

El poema està dividit en cinc parts, cinc cants.
El primer d'ells (L'estrella) ens presenta els pastors de Betlem en el seu entorn humil i ens introdueix cap a l'escena de l'Anunciació per entendre el missatge de l'àngel.
El segon cant (El rabadà) es centra en el moment posterior de l'anunci als pastors i en la figura del rabadà, incrèdul i solidari, just abans del seu diàleg amb els pastors.
El tercer cant (El camí) serveix d'acompanyament als pastors, conscients que, per anar a Betlem només hi ha un sol camí, que cal seguir.
I arriba el quart cant (El noi de la mare), el moment que els pastors arriben al portal de Betlem amb l'alegria, la gran alegria, de ser partícips del Naixement, com ho són la mula i el bou, i les figures de fang que tenen el privilegi de contemplar l'infant que plora tot just davant seu. La cançó del Noi de la Mare és una reflexió, un convit per esbrinar com devia ser aquella «dona del meu país» que, per primera vegada, va cantar aquesta cançó, i com es va estendre pel món transmetent arreu el seu missatge d’amor i de pau.
I el Cant final, amb els àngels de la Glòria i la necessitat de tornar a reviure l’autenticitat de la infantesa, procurant «ser una mica criatures» per tal que «almenys aquesta nit fem el possible per ser homes de bona voluntat».


La versió radiofònica que posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 1991 sota la direcció de Joan Garrigó segons l'adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Manuel Arisó, Margarida Fullola, Jordi Massaguer, Margarida Fabregat, Anselm Marcet, Rosa Torrens, Joan Antoni Cortina, Dolors Trenchs, Joana Palau, Rosa Aguado, Ramon Bravo, Ismael Majó, Lluís Barón, Júlia González, Rosa Izquierdo, Joaquim Vidal, Glòria Farrés, Joan Salvador, Teresa Casals, Josep Garrich i Joan Rodón. L'ambientació musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .