Dissabte, 28 de Setembre de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Aurora negra

d'Horacio Ruiz de la Fuente

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Ruiz de la Fuente, nascut a La Corunya el 1905, és un d’aquells autors de la postguerra espanyola que pràcticament han passat a l’oblit. Dedicat professionalment a la venda majorista de peix a la llotja de la capital gallega, de manera autodidacta i amb vocació de dramaturg, comença a escriure alguns textos a mitjana dècada dels anys trenta. Poc a poc, va perfeccionant el seu estil i el 1943 aconsegueix d’estrena la seva primera obra: ‘’El invierno frío’’, que assoleix un èxit clamorós fins al punt de ser portada al cinema anys més tard.
Esperonat per aquest èxit, inicia una activitat literària frenètica amb títols de major i menor repercussió que es representen en auditoris de tot l’estat i també a Hispanoamèrica. Alguns dels títols més importants de la seva carrera artística, a banda del ja esmentat, són ‘El jardín secreto’ (1944); ‘No me esperes mañana’ , una obra que posa de manifest el debat sobre l’eutanàsia, del 1946; ‘Aurora negra’ (1950); ‘La novia’ (1952); ‘El alma prestada’ (1955); ‘La muñeca muerta’ (956); ‘La muerte da un paso atrás’ (1962); ‘Bandera negra’ , una obra que crítica ferotgement la pena de mort i que fou prohibida a Espanya (1963);  ‘Pánico en el hotel’’  i ‘La fuga de la jaula’ , ambdues de 1963; ‘El hijo de bronce’’ (1966); ‘Un fantasma con jipijapa’’ (1967); o ‘Almas que mueren’ , amb les drogues com a rerefons(1970). En totes elles hi són comuns els trets que defineixen l’obra de l’autor: drames ideològics farcits d’inquietuds religioses, ambientats a la postguerra espanyola, amb pocs personatges, i que fan referència a temes sensacionalistes de gran interès en l’època que són tractats molt de passada però mitjançant personatges que amb gran retòrica exposen la seva tesi; un estil que sovint recorda a d’altres autors com José Maria Pemán o Joaquín Calvo Sotelo.

‘Aurora negra’’, l’obra que avui posem en antena, fou estrenada el 23 de setembre de 1950 al Teatro Victoria de Madrid amb Carmen Carbonell, Antonio Vico i Julio Sanjuan en el repartiment. La història és un drama psicològic que gira al voltant del matrimoni entre Arturo, músic de professió, i Eva, una escriptora un tant carrinclona i alhora presumptuosa. A la mateixa casa hi viu també Don Andrés, el pare d’Eva, un ferm defensor de la carrera literària de la seva filla que l’afalaga constantment. Arturo, cansat del seu matrimoni es planteja d’abandonar la seva esposa i la situació sembla complicar-se. O potser una notícia inesperada pot fer canviar les coses.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre segons l’adaptació de Rafael Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Lídia Segués en Eva Santurce, Ramon Bravo en Arturo Hinojales, i Manuel Arisó en Andrés Santurce. La narració és de Maria Glòria Farrés, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .