Dissabte, 18 d'Abril de 2.020

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Proceso a cuatro monjas

de Vladimiro Cajoli

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Cajoli neix a Montevarchi, a la Toscana italiana, el 1911. Després de llicenciar-se en literatura, comença a exercir una intensa activitat com a periodista i assagista, col·laborant en diverses revistes i publicacions; i com a dramaturg, essent autor de diversos textos teatrals. El 1952 escriu el guió de la pel·lícula ‘’L’artícolo 519 di Codice penale’’, un drama dirigit pel debutant Leonardo Cortese. D’ençà d’aleshores, inicia una intensa activitat com a creador de textos radiofònics, i el 1959 guanya el Concurs Nacional de Guions Originals per a la Televisió organitzat per la RAI amb ‘’I figli di Medea’’, un drama de ficció televisiva que s’emet en directe per la televisió nacional i que es converteix en un gran esdeveniment mediàtic que guarda cert paral·lelisme amb la històrica emissió de ‘’La guerra dels mons’’ d’Orson Welles. L’èxit assolit per Cajoli, el porta de manera estable a la petita pantalla i es converteix en guionista habitual amb títols de gran ressò com ‘’Adunanza du condominio’’ (1960), ‘’I polli di Enrico IV’’ (1964), o ‘’Qualcuno é solo’’ (1965). És aquest mateix any que escriu també el guió teatral que avui posem en antena, ‘’Quatro giovani suore’’, rebatejat a la traducció espanyola com a ‘’Proceso a cuatro monjas’’. Entre 1959 i 1971, Cajoli col·labora en l’adaptació de diferents episodis de la sèrie televisiva ‘’Nero wolfe’’ emesa pel segon canal de la televisió nacional italiana. Cajoli mor a Roma el 1979 a l’edat de 67 anys.

 

‘’Proceso a cuatro monjas’’ és una comèdia dramàtica en tres actes ambientada en plena Segona Guerra Mundial. Quatre dones joves que han escapat d’un camp de concentració lluiten per deixar enrere la seva vida anterior i es refugien en on convent fent-se passar per monges i adoptant la identitat d’altres religioses mortes en un bombardeig. Malgrat arribar a identificar-se totalment amb la vida, els costums i el comportament de la comunitat, aixequen algunes sospites. A partir d’aquí, se les sotmet a un judici on els elements psicològics i els valors espirituals esdevenen claus per a la seva subsistència.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en la Madre Fausta, Marta Plaza en Sor Honorina, Margarida Fabregat en Sor Maurilia, Joana Palau en Sor Amelia, Ramon Bravo és el Monseñor, Ricard Pagès en Mario, i Joan Salvador en Gianni. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .