Dissabte, 7 de Març de 2.020

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La raó d'estat

de Joan Carles Peris

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Peris, nascut a La Corunya el 1961, és fill dels també components del nostre Quadre de Veus Rafael Peris i Maria Glòria Farrés. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona, després dels seus inicis al Diari de Barcelona i al Diari de Terrassa, el 1983 es converteix en part de l’equip fundacional de Catalunya Ràdio, on hi treballa com a redactor i editor d’informatius primer, i més tard n’assumeix la corresponsalia a Madrid. Des d’allà, fa el salt a TV3 i s’especialitza, progressivament, en informació política; fins arribar a ser-ne cap de secció. El 2007 es converteix en l’editor del Telenotícies Cap de Setmana, una tasca que desenvolupa durant set anys. El 2014 és nomenat corresponsal de la CCMA a Paris, un càrrec del que és rellevat el 2018 per tornar a Barcelona.

 

Després de la mort sobtada del seu pare el 1989, Joan Carles Peris comença a col·laborar amb el Quadre de Veus de Radioteatre amb l’adaptació radiofònica de diferents obres que es posen en antena. Això l’engresca a escriure el seu propi guió, La raó d’estat’, on, com gran coneixedor del mitjà, evidencia l’explotació dels recursos radiofònics com a instrument per enriquir l’acció. Així, els sons, la música, les veus,... són les eines utilitzades per crear una història en la que els escenaris simultanis, els flaixbacks i d’altres recursos narratius porten l’oient a viure una història que manté l’expectació fins al final. ‘La raó d’estat’, tal com el mateix Peris diu, és una visió irònica i caricaturitzada de la situació que massa sovint es viu al món periodístic, on la competència entre els mitjans de comunicació, la guerra per les exclusives i la megalomania d’alguns periodistes confonen la professió amb la difusió d’un nou escàndol cada dia que, de vegades, es plantegen com a transcendentals i no ho són gens.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1997, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus d’Òscar Muñoz en Oriol, Ismael Majó en Miquel, Joan Salvador en Robert, Ramon Bravo en Selleras, Rosa Aguado en Lali, Albert Puig és el Guàrdia, i Joaquim Vidal en Serrano. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical és de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .