Dissabte, 29 de Juny de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Les mans brutes
(Segona part)

de Jean-Paul Sartre

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

 

La història se situa a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, en un indret de la regió europea d’Il·líria, aliada del Tercer Reich i ocupada militarment per l’exèrcit alemany. Contra aquesta situació, s’han format diversos grups de resistència, entre els que hi ha al partit Comunista. Hugo Barine és un jove militant comunista fill d’una família burgesa, que acaba de sortir de la presó per haver matat Hoederer, un dirigent del Partit Comunista acusat de traïció pels seus mateixos companys. Hugo visita Olga, antiga amant i alhora una líder comunista que el protegeix i que ha d’avaluar si la seva reinserció al Partit és procedent. En aquesta defensa, Olga ha d’enfrontant-se a Louis, un altre dirigent del Partit que creu que el jove ha esdevingut inútil i cal matar-lo. Per poder fer l’avaluació, Olga li demana a Hugo que li expliqui com va succeir la mort de Hoederer, i el jove hi accedeix.

Hugo comença a descriure cronològicament els fets a Olga, retrocedint dos anys en el temps. Aleshores, era un militant comunista avergonyit pel seu origen burgès i amb ànsia de fer prou mèrits davant dels seus superiors per tal d’ésser ben considerat. Amb aquesta predisposició, Hugo rep l’encàrrec de Louis: matar Hoederer, acusat de traïció per buscar la col·laboració del Partit amb els grups de resistència nacionalista. Hugo accepta la missió encarregada i s’instal·la, amb la seva esposa Jessica, a casa de Hoederer per tal de treballar com el seu secretari per ordre del Partit.

Hoederer, que viu amb els seus tres guardaespatlles, rep Hugo i Jessica. Hoederer és un home ple de confiança en ell mateix, amb una personalitat franca i simpàtica que impressiona a Hugo. Jessica, de caràcter senzill i crèdul, s’assabenta per boca d’Hugo de les intencions reals per les quals ha anat a viure a casa de Hoederer, però pensa que és tan sols un joc o una broma, i creu que el seu espòs és incapaç de matar ningú.

Mentre la parella està encara instal·lant-se, rep per sorpresa la visita dels guardaespatlles de Hoederer. Abans d’obrir-los la porta, Jessica, en un gest ràpid i sense que el seu espòs se n’adoni, agafa el revòlver d’Hugo i se l’amaga sota les faldilles. Slick i George han de complir amb els formalismes per garantir la seguretat de Hoederer, i arriben per fer un registre de les pertinences de la parella per assegurar-se que no amaguen cap arma. Hugo, espantat, es nega de manera rotunda a permetre-ho, i amenaça amb marxar si no es respecta la seva decisió. Davant del conflicte d’interessos, els guardaespatlles demanen la presència del seu amo. Quan Hoederer arriba, com a mostra de confiança envers el seu secretari, arriba a un acord amb Hugo i Jessica i accedeix a passar per alt el registre. Però, sorprenentment, és la mateixa Jessica que, assumint el risc que comporta el fet que li trobin l’arma que amaga sota les faldilles, demana que es faci el registre. Hoederer i els seus guardaespatlles ho fan i en acabar se’n van. Quan la parella queda a soles, Jessica li explica a Hugo el pla que acaba d’executar per guanyar-se la confiança de Hoedere i aplanar el camí que ha de dur Hugo cap al seu objectiu.

 

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Robert Rué, i amb les veus de Anna Massallé en Olga, Jordi Bernad en Hugo, José Luis García en Charles i el Príncep, Lluís Gavaldà en Louis, Joan Borràs en Iván, Rosa Aguado en Jessica, Emili Muñoz en Slick, Joan Roca en George, Robert Rué en Hoederer, Josep Maria Sans en Karsky i Toni Garrich en el locutor de ràdio. La narració és de Joan Salvador, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .