Dissabte, 22 de Juny de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

Les mans brutes
(Primera part)

de Jean-Paul Sartre

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Si bé és cert que el terme “escriptor” ens resulta d’una forçosa ambigüitat, no ho és menys que ens veiem obligats a utilitzar-lo si ens volem aproximar al pensament d’un home que, a l’hora d’expressar-se, s’ha servit alternativament de l’assaig, la novel·la, el teatre, l’article periodístic, la narració autobiogràfica i el guió de cinema. Jean-Paul sartre, nascut a Paris el 1905, és un dels filòsofs i intel·lectuals més representatius del darrer terç del segle XX. Ben al contrari del que pot semblar, Sartre no és pas un autor difícil; ans al contrari, ja que el seu esforç s’ha centrat sempre en fer-se comprendre, però sense que el que ens comunica sigui esquemàtic i superficial. La coherència del seu pensament és transmet en la seva obra, i les seves premisses filosòfiques són constants quan escriu, sense deixar de banda però el batec de l’actualitat que li toca viure.

 

L’obra de sartre pot dividir-se en quatre etapes ben diferenciades.

La primera d’elles és de formació en la fenomenologia, que va des de 1934 a 1938, i inclou obres com «Assaig sobre la transcendència de l’ego», «L’imaginari», «La imaginació» i «Esbós d’una teoria de les emocions».

La segona etapa és pròpiament existencialista. S’inicia el 1938 amb la novel·la «La nàusea»; i va des dels anys de la guerra europea fins a la primera meitat dels anys cinquanta. A banda de les publicacions filosòfiques, és en aquest moment que escriu també textos literaris d’un gran valor filosòfic. «Les mosques», del 1943, s’estrena a França durant els anys de la ocupació alemanya, quan la llibertat d’expressió al país és nul·la, i planteja la problemàtica d’aquells moments amb una astúcia i alhora amb una claredat sorprenents. El 1945, arriba «A porta tancada», un any més tard «La puta respectuosa», i el 1948 «Les mans brutes» (1948); totes elles obres que li atorguen un ressò mundial.

En la tercera etapa, Sartre pretén fer una síntesi entre marxisme i existencialisme (és a dir, entre materialisme i idealisme), i culmina en la «Crítica de la raó dialèctica» (1960).

Finalment, als anys 1960-1970, Sartre esdevé un emblema del radicalisme, però l’obra més significativa no és de caire polític sinó de crítica literària.

 

Sortosament, la part més considerable del teatre de Sartre, la tenim al nostre abast gràcies a la traducció exacta i a la vegada rica feta per un dels millors escriptors i traductors catalans, en Manuel de Pedrolo.

 

 

A ‘’Les mans brutes’’, Sartre continua el camí iniciat a ‘’Les mosques’’, on hi és ben present la revolta contra l’ordre quan aquest ordre s’ha convertit en un pretext d’esclavització de l’home per l’home. “L’ordre”, quan atempta contra la llibertat interior de l’individu no pot ésser acceptat, ni tant sols quan és utilitzat per a lluitar des de la clandestinitat contra un altre ordre, encara que aquest darrer sigui un ordre establert i prepotent. És això el que Sartre ens mostra a ‘’Les mans brutes’’, un text de condemna envers els procediments d’una organització (el Partit), que ofega el Jo de l’home, encara que aquest ofec sigui temporal i, a la llarga, pugui servir per a foragitar l’ordre instal·lat. Estrenat al Théâtre Antoine de Paris el 1948, ‘’Les mans brutes’’ és un drama en set actes que explora aquestes diferències entre ‘’l’haver de ser’’ i el ‘’ser’’, i l’ambigüitat moral del compromís polític. En el moment de publicar el text, Sartre, prou conscient que en un determinat context polític ‘’Les mans brutes’’ podria ésser emprat com a element de confusió, es nega a autoritzar-ne la representació als països que havien quedat sota la influència de la U.R.S.S.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Robert Rué, i amb les veus de Anna Massallé en Olga, Jordi Bernad en Hugo, José Luis García en Charles i el Príncep, Lluís Gavaldà en Louis, Joan Borràs en Iván, Rosa Aguado en Jessica, Emili Muñoz en Slick, Joan Roca en George, Robert Rué en Hoederer, Josep Maria Sans en Karsky i Toni Garrich en el locutor de ràdio. La narració és de Joan Salvador, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .