Dissabte, 6 de Juliol de 2.019
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La zapatera prodigiosa
de Federico garcía Lorca
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Parlar de Lorca és parlar del màxim representant dels literats de l’anomenada ‘Generació del 27’, i un dels autors més importants i influents del segle XX a Espanya. Nascut el 1898 a la localitat granadina de Fuente Vaqueros, García Lorca cursa estudis de Dret i de Filosofia i Lletres a la Universitat de Granada. Allà entra en contacte amb diversos escriptors i intel·lectuals de l’època com Luis Buñuel, Rafael Alberti, Salvador Dalí o Juan Ramon Jiménez, entre d’altres. El 1921 publica el seu primer recull poètic, ‘Libro de Poemas’; i poc després ‘El maleficio de la mariposa’, el seu primer guió dramàtic. D’ençà d’aleshores, Lorca comença a ser conegut com a autor poètic, i viatja per gran part del territori espanyol alhora que continua la seva producció poètica.
El 1929 decideix marxar de viatge a Nova York acompanyant el seu amic Fernando de los Ríos. Fruit d’aquesta estança, sorgeix ‘Poeta en Nueva York’, una de les obres poètiques cabdals de Lorca. El 1930 abandona la capital novaiorquesa per marxar a La Habana, on treballa en diferents projectes. És en aquesta època que comença a centrar-se en la producció dramàtica amb títols com ‘La zapatera prodigiosa’, ‘El público’ o ‘Así que pasen cinco años’. El 1933, es trasllada a Buenos Aires, on dóna a conèixer una de les seves obres més notables: ‘Bodas de sangre’; i dirigeix la seva posada en escena amb la companyia de l’actriu argentina Lola Membrives.
A la tornada a Espanya el 1934, coincideixen d’una banda, la convulsa situació política carregada de violència i intolerància que viu el país, i de l’altra, l’augment del ritme creatiu de Lorca, amb obres com ‘Yerma’, ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’ o ‘La casa de Bernarda Alba’, aquesta darrera escrita poc abans de ser detingut i afusellat a mans de les tropes franquistes el 18 d’agost de 1936.
El conjunt de l’obra poètico-dramàtica de García Lorca forma un Univers que respon a uns trets característics constants que s’alimenten de les obsessions dels seus personatges (l’amor, el desig, l’esterilitat, ...), i unes claus estilístiques carregades de metàfores i símbols (la lluna, l’aigua, la sang, ...), però amb el rerefons d’una qüestió central: la frustració.
‘La zapatera prodigiosa’, l’obra que avui posem en antena, és una farsa violenta en dos actes estrenada el 1930 al Teatro Español de Madrid, amb Margarida Xirgu en el paper principal. La protagonista és una jove de 18 anys obligada a casar-se per conveniència amb un home que ratlla la cinquantena. La jove se sent sola, i somia amb amors impossibles. Ell se sent infeliç, però és un home bo i pacífic que ofereix un bon tracte a la seva esposa. Malgrat que tots dos creuen, inicialment, en el seu amor, ben aviat comencen a aparèixer conflictes i a descobrir-se mútuament. Les tafaneries dels seus convilatans acaben per destruir el matrimoni, i d’ençà d’aleshores, la jove es veu obligada a guanyar-se la vida per ella mateixa. ‘La zapatera prodigiosa’ té una clara inspiració feminista, que, a mesura que avança, es va transformant en una al·legoria de l’ànima humana.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Júlia Gonzalez en la Zapatera, Rosa Aguado en el Niño, Ramon Bravo en el Zapatero, Francisco Domingo en el Alcalde, Joan Rodón en el Mirlo, Ismael Majó en el Mozo, Margarida Fabregat i Marta Plaza en las Vecinas. La narració és de Lluís Barón, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
