Dissabte, 15 de Desembre de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La visita que no tocó el timbre

 

de Joaquín Calvo Sotelo

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Nascut a La Corunya el 1905, Joaquín Calvo Sotelo és un periodista, cronista, poeta i dramaturg espanyol nascut en el si d'una família fermament compromesa amb la política conservadora, i de la que n'hereta la seva orientació ideològica. Després d'una infància i primera joventut amb nombrosos canvis de residència a causa de la ocupació laboral del seu pare, jutge de professió, la família s'estableix de manera definitiva a Madrid. Allà es llicencia en Dret a la Universidad Central, i el 1927 ingressa al Cos de l'Advocacia de l'Estat. al mateix temps que comença la seva tasca d'articulista a l'ABC.

 

El 1932, escriu la seva primera obra teatral, ''A la tierra, kilómetros 500.000''. Dos anys després, arriba ''El rebelde'', i més tard ''El alba sin luz'' (1937), ''La vida inmóvil '' (1939), i ''Cuando llegue la noche'' i ''La última travesía'', ambdues del 1943. El seu reconeixement definitiu arriba el 1945, amb ''La cárcel infinita'' (un autèntic al·legat anti-comunista) i ''Tánger'', una comèdia de situació que segueix les directrius de marcat estil humorístic de l'autor. D'ençà d'aquest moment, la seva popularitat augmenta amb escreix i es converteix en un dels escriptors de més popularitat durant els anys cinquanta. ''La visita que no tocó el timbre'' (1949), ''Criminal de guerra'' o ''Maria Antonieta'' (1952), són algunes de les obres prèvies al seu èxit més notori: ''La muralla'', del 1955; un text força polèmic, traduït a diferents idiomes, i representat innumerables vegades fins al punt de batre el récord de qualsevol obra representada a Espanya fins aleshores; centrada en el tema dels vencedors i vençuts de la Guerra Civil, i on es posa de manifest la hipocresia de les classes burgeses de l'època.

Aquesta gran popularitat, porta Calvo Sotelo a ingressar com a membre de la Real Academia Española i, anys més tard, a la Sociedad General de Autores de España. No deixa però de banda la seva producció teatral i escriu obres com ''Una muchachita de Valladolid'' (1957), ''Cartas credenciales'' (1960), ''Operación embajada'' (1962), o ''El inocente'' (1969), entre moltes d'altres.

La seva obra és sovint criticada a causa de dos trets força diferencials. D'una banda, les seves peces teatrals són exemptes de qualsevol element formal i temàtic capaç de provocar la molèstia de la censura franquista; i de l'altra, malgrat posseir un afinat toc humorístic i una gran dominació de la tècnica teatral, Calvo Sotelo té una forta tendència al sermoneig i utilitza una sintaxi complicada i massa literària que sovint fa perdre la naturalitat del text.

 

''La visita que no tocó el timbre'', guardonada amb el Premi de Teatre Jacinto Benavente el 1950, és una comèdia en tres actes estrenada al Teatro Lara de Madrid el desembre de 1949 sota el títol de ''La visita que no llamó al timbre''. L'obra narra les peripècies de dos solterons, els germans Juan i Santiago Villanueva que troben un nadó abandonat a la porta de casa seva. A partir d'aquest moment es fan càrrec del nen, i es produeixen situacions còmiques i inèdites que trenquen amb la seva vida ordenada. Sobtadament, però, apareix la mare del nadó, que penedia, reclama la criatura.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1986, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Joan Rodón en Santiago, Lluís Montull en Juan, i Maria Glòria Farrés en Emma. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .