Dissabte, 20 de Juliol de 2.019

Temporada estable de Teatre Radiofònic

La gata sobre el tejado de zinc caliente

de Rainer Werner Fassbinder

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

Thomas Lanier Williams, nascut el 1911 a Columbus, població de l’estat de Mississipi, és el mitjà de tres germans d’una família benestant. El 1916, la seva família es trasllada a Saint-Louis a Missouri. Poc després, li és diagnosticada una diftèria, fet que l’obliga a fer repòs absolut. És aleshores, que la seva mare li compra una màquina d’escriure per tal que aprofiti el temps de convalescència, i l’anima a utilitzar la imaginació per escriure. El 1930, Williams ingressa a la Universitat de Missouri, on els seus companys el bategen amb el sobrenom de Tennessee, fent referència al seu fort accent del sur i el seu origen familiar. És a partir d’aquesta època que comença a escriure guions dramàtics breus que passen sense pena ni glòria (‘Beauty Is the Word’ o ‘Cairo! Shanghai! Bombay!’).

El 1940, ‘Battle of Angels’ obre un cicle dramàtic dominat per la visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana. L’èxit i la fama li arriben amb ‘El zoo de vidre’ (The glass menagerie), de 1945 i ‘Un tramvia anomenat desig’, del 1947, dos drames que responen a l’estructura recurrent del teatre de Williams, ambientat al sur dels Estats Units, en un món immòbil, tancat en el seu propi passat aristocràtic. D’ençà d’aquest moment, l’èxit va en augment, i els seus guions dramàtics adquireixen gran ressò. ‘Estiu i fum’ (1948), ‘La rosa tatuada’ (1951), ‘La gata sobre la teulada de zenc calenta’ (1955), ‘La caiguda d’Orfeu’ (1957), ‘De sobte, l’últim estiu’ (1958), o ‘La nit de la iguana’ (1961), són alguns dels seus títols de més èxit. ‘Un tramvia anomenat desig’ i ‘La gata sobre la teulada de zenc calentsón les seves dues peces de major tirada i amb més èxit dalt dels escenaris nord-americans; ambdues guardonades amb el Premi Pullitzer i portades al cinema amb un gran repartiment artístic.

En les seves obres, Williams escenifica una sèrie de problemes típicament estatunidencs (la frustració, l’alcoholisme, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat) que es converteixen en els puntals de les passions dels personatges de les seves obres. Com ell mateix explica en les seves memòries, les seves històries ‘’es basen fonamentalment en el sexe i en la violència; i sovint són protagonitzades per una dona vulnerable i sola, que pot suportar el seu turment mercès a un fràgil ensomni del passat i del futur. Però la il·lusió ha d'enfrontar-se amb la realitat, i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presència més o menys interessada de l'home ’’.

‘La gata sobre la teulada de zenc calenta’, estrenada els escenaris de Broadway el 1955 sota la direcció d’Elia Kazan, és un drama que gira al voltant d’una família benestant del sur dels Estats Units. Després de saber que el patriarca de la família té una malaltia terminal i la seva mort és imminent, Brick, un dels seus fills, es refugia en l’alcohol. Als seus problemes amb la beguda, s’hi sumen també la crisi del seu matrimoni amb Margaret (Maggie, ‘’la Gata’’); i el problema amb l’herència familiar, ja que Cooper, el seu ambiciós germà, lluita per quedar-se amb la major fortuna possible. Però Maggie no està disposada a que el seu espòs es destrueixi a sí mateix i es proposa canviar la situació.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Margaret, Margarida Fabregat en Mamá, Júlia Gonzalez en Mae, Ramon Bravo en Brick, Lluís Barón en Papá, Ismael Majó en Cooper i Anselm Marcet en el Doctor. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .