Dissabte, 22 de Setembre de 2.018

Temporada estable de Teatre Radiofònic

 

La ferida lluminosa

(Segona part)

de Josep Maria de Sagarra

A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/

 

A la primera part, la història comença amb el doctor Enric Molins al seu despatx acompanyat d'Adela, una jove neboda per la banda de la seva esposa de qui n'està profundament enamorat. Enric i Adela mantenen una relació sentimental en secret que volen fer notòria. Però la jove s'hi nega rotundament fins que Enric no tingui la valentia de comunicar a la seva esposa la relació que porten d'amagat i decideixi abandonar-la.

En ple debat entre la parella, arriba la Isabel, l'esposa d'Enric, una dona de fortes conviccions religioses que pateix una alteració hemopàtica i espera una medicació que l'Enric ha fet portar de l'estranger. La Isabel és la responsable d'haver fet que l'Ernest, fill d'ambdós, estigui iniciat en la carrera religiosa des de fa tres anys, i això el doctor no ho veu amb bons ulls.

Quan les dues dones surten del despatx, la infermera anuncia la visita de dos religiosos que exigeixen parlar amb el doctor. I resulta ser que els dos religiosos són el seu propi fill, el pare Ernest, acompanyat del seu director espiritual, el Pare Aguilar. L'excusa de la visita són els esvaniments que ve patint l'Ernest des de fa quatre mesos. El doctor fa un reconeixement al seu fill, però no sembla trobar-hi res greu que sembli comprometre el seu estat de salut, sinó només alguna petita alteració de poca importància.

Quan els religiosos marxen, l'Enric decideix alterar la medicació que ha de prendre la Isabel i substituir alguns del comprimits per altres que han d'afectar de manera greu la salut de l'esposa per acabar amb la seva vida. És a dir, en d'altres paraules, Enric prepara l'assassinat de la seva esposa, un fet que li deixaria el camí lliure per la seva relació amb l'Adela.

Al cap d'unes hores, just abans de sopar, Enric i Isabel discuteixen arran de la visita del seu fill al doctor. Enric té ben a prop el tub de comprimits que ha preparat per a la Isabel, que es mostra molt contrariada pel fet que el seu fill no ha volgut veure-la i sospita que l'Enric ha influit en aquesta manca de voluntat. La discussió entre el matrimoni avança gradualment, i es calma lleugerament quan l'Enric ofereix la medicació a la seva dona. Però la Isabel exigeix prendre la medicació amb aigua bullida, tal i com les instruccions ho aconsellen. El mateix Enric s'ofereix per preparar-li l'aigua i surt immediatament cap al seu despatx per fer-ho.

Isabel queda sola. De sobte, la llum del menjador s'esvaeix fins quedar en un ambient molt tènue. Aleshores, apareix una figura fantasmal amb aspecte humà que adverteix a Isabel que no es refii dels comprimits que li ha preparat l'Enric. Ella, entre sorpresa i espantada, no sap com reaccionar. La figura desapareix, i tot just després, Enric torna del despatx.

Isabel confessa la recent aparició a l'Enric. Ell, incrèdul, l'acusa d'haver patit una al·lucinació i intenta accelerar que ella es prengui els comprimits el més abans possible. Això aixeca la sospita d'Isabel, que fent cas del que li havia advertit l'aparició que acava de tenir, regira el tub de comprimits i en troba tres de diferents. És la prova de l'intent d'Enric per acabar amb la seva vida, per assassinar-la. Ell, cínicament, ho admet; i l'amenaça per tal que guardi silenci.

 

Us recordem que la versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1985, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l'adaptació de Rafael Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Isabel, Anna Clariana en Adela, Margarida Fullola en Dionisia, Anselm Marcet en el Doctor Enric Molins, Joan Rodón en el Pare Ernest, Albert Puig en el Pare Aguilar, Ramon Bravo en el Pare Mora i l'intrús. La narració és de Rafael Peris, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Nico Osuna.

 

 

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'obra teatral 'La ratera' (The mousetrap), d'Agatha Christie, va ser originàriament concebuda com a guió per a radioteatre sota el títol de 'Tres ratolins cecs' per la mateixa autora el 1947, com a regal d'aniversari per la reina Maria Victòria.

  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .